Es presenta a Tarragona l’edició en bronze de dues escultures d’Emili Fontbona Ventosa: “Mariner de Tarragona” i “Dona d’Amposta”

Les dues peces han estat donades al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

12/12/2014
Cultura
Tarragona
Premsa
Les dues peces han estat cedides gratuïtament al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona per tal que siguin exposades
Les dues peces han estat cedides gratuïtament al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona per tal que siguin exposades

El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona ha rebut aquest dijous l'edició en bronze de dues de les escultures més representatives d'Emili Fontbona Ventosa. Es tracta del "Mariner de Tarragona" i de la "Dona d'Amposta". L’objectiu d’aquesta iniciativa és difondre el valuós llegat d’aquest artista que va iniciar en l’escultura a Picasso.

Tot i la seva potència i originalitat l’obra d’Emili Fontbona i Ventosa (Barcelona 1879-1938), l’artista que va iniciar en l’escultura a Picasso, no és prou coneguda. És per això que ara, arran d’un acord entre besnebot de l’escultor, el doctor en Història de l’Art, Francesc Fontbona de Vallescar, persones vinculades al món de l’art a les Terres de l’Ebre,  la professora de la URV i doctora en Història de l’Art Núria Gil i el president del Casino d’Amposta Joan Sabaté s’ha impulsat, sense ànim de lucre, la primera edició en bronze de dues de les seves escultures més representatives: "Dona d’Amposta" i "Mariner de Tarragona". Totes dues daten del 1902 i els originals es van fer amb fang. “Són el màxim exponent de la producció postmodernista de Fontbona [..] dos bustos de dimensions no gaire grans, d’una gran estilització i puresa de trets, volgudament arcaïtzants, de perfils llargs i nets, d’una concepció veritablement molt moderna”, les va definir Pilar Vélez, aleshores directora del Museu Frederic Marès de Barcelona, al catàleg de l’exposició que aquest museu va dedicar a Fontbona a finals del 1999.

Aquesta edició en bronze d’escultures de Fontbona ha estat possible gràcies a la col·laboració en el projecte del doctor Francesc Fontbona, que ha autoritzat la reproducció de les dues peces, propietat del fons familiar. L’edició, que pren com a model les dues obres d’art originals i peces úniques, està feta en un únic, curt i limitat tiratge. Les reproduccions s’han fos en bronze, amb la pàtina de color marró, sobre una peanya de pedra natural d’Ulldecona, amb la cartel·la amb el nom de l’autor, el títol i la data de creació de l’original. La idea és cedir-les a diferents museus del país amb la intenció que hi siguin exposades, d’aquesta manera es contribuirà a difondre l’obra de l’escultor. De moment, ja s’ha materialitzat la cessió al Museu de Montserrat, (la setmana passada), i aquest dijous s'ha fet l’acte de donació de les dues peces al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i de "Mariner de Tarragona" al Casino de Tarragona, que ha col·laborat juntament amb el Casino d’Amposta en l’edició.

Concretament, l’acte de Tarragona es va celebrar a la sala d’actes del MAMT, i va consistir en una conferència sobre l’escultor Emili Fontbona, a càrrec del seu besnebot, Francesc Fontbona de Vallescar, doctor en Història de l’Art, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Tot seguit, els coeditors del projecte, la doctora en Història de l’Art, Núria Gil, i el president del Casino d’Amposta, Joan Sabaté, van fer la presentació de les dues peces.

El proper dia 19 de desembre es durà a terme l’acte de donació de "Dona d’Amposta" al Casino d’Amposta, i properament es farà la donació de les dues peces al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu Frederic Marès. En un intent per remarcar el lligam territorial de Fontbona amb la demarcació de Tarragona, on hi té els seus orígens familiars,  els impulsors també han donat l’escultura "Mariner de Tarragona" a l’Ajuntament de Tarragona, i la setmana vinent donaran al d’Amposta la de "Dona d’Amposta".

Emili Fontbona Ventosa va tenir una vida artística curta, només uns deu anys fins al 1906, quan una malaltia mental el va impossibilitar. Això explica, en gran part, que la seva obra sigui escassa. Entre les referències més importants que tenim d’aquest artista hi ha la seva relació amb Picasso, a qui va iniciar en la tècnica de l’escultura el 1902; precisament la primera escultura de Picasso, avui exposada als museus Picasso de Barcelona i de París, fou executada a la casa familiar d’Emili Fontbona, al carrer de Pàdua de Sant Gervasi (Barcelona). Abans havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i va ser deixeble d’Eduard Pagès i Casamitjana i d’Eusebi Arnau, un dels grans noms del Modernisme simbolista. També va passar per l’Acadèmia Borrell, un dels centres de formació artística més reconeguts de la Barcelona de finals del segle XIX. Allí va nàixer la seva amistat amb d’altres artistes de l’època com Marià Pidelasserra, Pere Ysern, Xavier Nogués o Ramon Riera i va col·laborar en la revista satírica manuscrita Il Tiberio. Com molts artistes de l’època, va fer una llarga estada a París, on es va decantar cap a l’arcaisme i al primitivisme. De fet, el també artista Feliu Elies el va arribar a definir com el Gauguin català. Un escultor, en definitiva, entre el Modernisme i el Noucentisme d’arrels mediterrànies, amb una peculiar sensibilitat i que amb unes altres circumstàncies personals i familiars podria haver estat una de les figures més representatives de l’escultura del primer terç del segle XX.

Etiqueta: 
MAMT
Galeria d'imatges