Monestir de Santes Creus

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres religiosos, Monestirs

Comarca: Alt Camp

Municipi: Aiguamúrcia

Adreça: Plaça Sant Jaume el Just, s/n, 43815 Santes Creus

Descripció:
Monestir cistercenc erigit a partir del segle XII dins del terme municipal d'Aiguamúrcia.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Religiós. Monestir.

Estil: Romànic. Gòtic. Barroc.

Datació: Segle XII - XVIII

Localització: Dins del terme municipal d'Aiguamúrcia, a la riba esquerra del riu Gaià i a la confluència de les carreteres TP-2002 i TV-2441.

Descripció:

Hi ha tres recintes rodejats de murs. El primer amb un portal molt simple, compren l'església de Santa Llúcia, petita capella de façana esgrafiada, edificada l'any 1741, sobre d’una altra primitiva romànica.

El segon recinte, la plaça de Sant Bernat, a la qual s'hi accedeix pel Portal Reial o de l'Assumpta, obra barroca de la segona meitat del s. XVIII, època en que van finalitzar també les obres de construcció de la plaça, on s'hi troben una sèrie de dependències del monestir, amb façanes esgrafiades, entre elles destaca el Palau de l'Abat, construït a partir de 1640. té un petit claustre de datació incerta, que podria correspondre encara a l'Hospital de Sant Pere dels Pobres, del segle XIII.

En mig de la plaça una font de pedra, barroca, dedicada a Sant Bernat Calbó.

Al fons de la plaça, s'alça un mur emmerletat, amb dues portades d'arc de mig punt, corresponents a l'església i al claustre gòtic, i que protegien les dependències monacals pròpiament dites, concebudes segons els cànons cistercencs.  L'església, iniciada el 1174, consta d'una planta de creu llatina amb tres naus amb transsepte, voltes ogivals molt simples, capçalera quadrangular  i cinc capelles absidals quadrades.  Fou  oberta al culte el 1211, quan encara no era acabada. A la intersecció de la nau central i el creuer s'alça el cimbori gòtic, del segle XIV, coronat per una llanterna barroca. També és barroc el retaule major, contractat el 1647 a Josep Tremulles, i que en substituí un de gòtic del 1 410, obra de Lluís Borrassà.  A la façana oest hi ha una porta romànica i un finestral gòtic i a la capçalera una rosassa amb vidrieres del s. XIII.  Dins de l'església cal fer esment, així mateix, del mausoleu de Pere el Gran, obra del mestre Bartomeu de Girona, i de Jaume II i de Blanca d'Anjou, dues de les millors peces sepulcrals del gòtic català.

Per la segona portada, que s'obre a la plaça de Jaume el Just, s'accedeix al claustre gòtic, que compta com a elements més remarcables amb el templet hexagonal, única peça que es conserva de l'antic claustre romànic, els finestrals flamígers de la galeria occidental i el treball escultòric de capitells i permòdols. Tant la realització dels finestrals com de part de les escultures han estat atribuïdes a Reinard Fonoll (o Desfonoll), mestre d'obres i picapedrer que treballà al monestir en la primera meitat del segle XIV. El claustre es completa amb un conjunt d'urnes sepulcrals de membres de la noblesa catalana, adossades al mur, i amb diverses obertures que donen accés a les dependències monacals. És especialment interessant la sala capitular, de planta gairebé quadrada, i amb voltes de creueria sostingudes per quatre columnes cilíndriques, que reflecteix l'època de transició del romànic al gòtic en què fou construïda. Damunt del capítol hi ha el dormitori, espaiosa nau amb un notable conjunt d'arcs diafragma i coberta de fusta a dues vessants, que comunica amb el claustre a través d'una curta escala. A la part posterior del monestir hi ha un segon claustre, rectangular i d'arcs apuntats, obra realitzada en el pas del període romànic al gòtic, però que sembla que fou instal·lat al seu emplaçament actual al segle XVIII. S'hi obren, entre altres dependències, el celler, el refectori i el palau reial, construït el 1280 per ordre de Pere el Gran i refet al llarg dels segles XIV i XV. Aquest edifici ofereix sectors de gran bellesa, especialment el conjunt de l'escala i de la galeria del pati . Al sector posterior de Santes Creus es conserven restes de les edificacions més antigues del monestir, entre les quals és remarcable la capella romànica de la Trinitat, que fou la primera església monacal. El conjunt de murs i fortificacions són del segle XIV.

Notes històriques:

L'origen del monestir cal cercar-lo l'any 1150, quan Guillem Ramon de Montcada i els seus fills donen a l'Abadia de la Grand Selva, al llenguadoc, unes terres a Valldaura (Cerdanyola del Vallès), per a la construcció d'un monestir. L'any 1152, aquest monestir ja funcionava, però aviat els monjos buscaren un indret més apartat i l'any 1158, es traslladaren a Santes Creus. Ja des dels primers decennis té una gran vitalitat, s'avancen les construccions i la seva biblioteca és ja important.

Durant el s. XIII, el monestir tingué dos grans abats, que donaren un impuls definitiu a la comunitat: Sant Bernat Calbó, conseller de Jaume I, al qual acompanyà en les conquestes de Mallorca i València i l'abat Gener, que obtingué la protecció del rei Pere III el Gran. Durant el seu abadiat prengué increment la vida cultural, la biblioteca i l'escriptori i es formà l'escola historiogràfica i èpica.

Santes Creus tingué un paper important en la fundació de l'Orde militar de Montesa, el 1319, que substitueix en part als templers.

A mitjan s. XV, el monestir havia culminat la seva expansió territorial i exercia domini senyorial sobre castells, llocs i pobles del Camp de Tarragona i comarques veïnes. per aquells anys el conreu de la terra que fins llavors havia estat directa, esdevingué gairebé del tot en parceria i arrendament.

Els seus abats continuaren jugant un important paper en la política catalana , malgrat la nova condició de Poblet com a Panteó reial. Foren consellers dels reis i estigueren al costat de les institucions catalanes durant les successives guerres.

Amb la incorporació l'any 1617 a la Congregació Cistercenca d'Aragó, els abats deixaren de ser vitalicis. Però la veritable decadència no comença fins el segle XIX, amb la guerra del francès.

Durant el Trienni  Constitucional (1821-23) fou suprimida la comunitat i subhastats els seus bens. L'exclaustració obligà als monjos, l'any 1835, a abandonar el monestir, que fou incendiat i saquejat.

La recuperació comença el 1843, quan l'ex monjo Miquel Mestre, obtingué l'església del monestir per traslladar-hi la seu de la parròquia i va instal·lar-hi tretze famílies de parcers a les cases dels monjos jubilats.

L'any 1844 es creà la Comissió Provincial de Monuments que comença a treballar tot seguit en la recuperació del Monestir. El 1921 fou declarat Monument Nacional. El 1931 es crea el primer Patronat de Santes Creus, però l'iniciativa quedà estroncada per la Guerra Civil. L'any 1943 Santes Creus retorna a la Comissió de Monumentis fins el 1951, que es crea un nou Patronat, organisme que continua actualment sota el patrocini de la Generalitat que ha esdevingut propietària per traspàs de l'Estat.

Tipus: BCIN, monument històric.

Disposició: Reial Ordre.

Data disposició: 13/07/1021

Publicació: Gaceta. 24/07/1921

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo.

Bibliografia:

FORT I COGUL, E. El Monestir de Santes Creus : vuit segles d'història i d'exemplaritat. Santes Creus: Amics de Santes Creus, 1976.

Els Monestirs Catalans. Barcelona: Destino, 1978.

GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. Barcelona: 1982.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Barcelona: 1979.

Protecció existent. Font: Inventari Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. http://cultura.gencat.net/invarquit.

Accés: Fàcil.

Condicions de visita: Obert al públic i hi ha visites guiades.

Ús i funció actual: Monument obert al públic.

Observacions:

ACORD GOV/50/2010, de 23 de març, pel qual es modifica la declaració del bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, del Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp) DOGC 5598 30/03/2010

RESOLUCIÓ CMC/661/2009, de 4 de març, per la qual s'incoa expedient de modificació de la declaració del bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, del monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp) , s'incoa expedient de delimitació d'un entorn de protecció i s'obre un període d'informació pública. Incoat-BCIN / Entorn / Resolució 04/03/2009 DOGC. 18/03/2009.

Visites:

La gestió del monument depén del Museu d’Història de Catalunya.

Es permès l’accés lliure i es poden concertar visites guiades per escoles i grups (695 186 873, 973 638 329). 

De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10 a 18'30 h.

De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10 a 17 h.

Els dilluns no festius, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any el monument està tancat. 

Adreça: Plaça Sant Jaume el Just, s/n, 43815 Santes Creus

Telèfon: 977 638 329 / 977 638 592

Lloc web: http://www.mhcat.net/monuments/comarques_de_tarragona/reial_monestir_de_santes_creus_aiguamurcia_alt_camp

Adreça electrònica: area_scp@terra.es

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.346500], [1.364030]