Ermites del Monestir de Sant Hilari

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres religiosos, Ermites

Comarca: Baix Ebre

Municipi: Benifallet

Adreça: Vall de Cardó.

Descripció:
El monestir de Sant Hilari, situat a la vall de Cardó, estava complementat amb la construcció de diverses ermites al voltant de la zona.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Edifici religiós. Ermites

Estil: Obra popular

Datació: Segle XVII (des de 1611 fins a 1672)

Localització: Dins de la vall de Cardó. Per accedir-hi cal agafar la carretera que surt de la part superior del nucli urbà de Rasquera

Descripció:

L'eremitori de Cardó constava,a més de l'edifici principal del convent, un total de 14 ermites, l'estructura de les quals era molt similar: una alçada d'uns 3-4 metres, uns 6-7 metres de longitud, i estaven distribuïdes en quatre sales: un pòrtic, un oratori, una cel·la i una petita cuina.  Prop de les ermites hi havia d'haver una font per tal que l'ermità pogués disposar d'aigua. 

Ermita de Sant Bernat (1611-1625). Ermita destruïda ja des d'antic. Degut a que les altres tretze s'assemblen força, li suposem una planta rectangular de reduïdes dimensions amb carreus irregulars lligats amb morter.

Ermita de Sant Josep (1611 - 1612):Ermita de planta rectangular amb teulada a doble vessant i espadanya. Construcció feta amb pedra i morter. Com les altres de la zona, és de reduïdes dimensions.

Ermita del Sant Àngel/Ermita de l'Àngel Custodi (1612): Segons l'autor Beguer i Pinyol (p. 91), aquesta ermita estava considerada com la porteria del Desert de Cardo, i a més de l'ermita tenia un porxo cobert. Devia ser de planta rectangular, reduïdes dimensions, teulada a doble vessant i espadanya. Al llarg de les parets que formaven l'oratori hi ha dotze nínxols, sis a cada costat, que devien tenir imatges de sants i santes, actualment inexistents. La teulada està totalment ensorrada i les parets en molt mal estat.  

Ermita de Santa Teresa (1612): Beguer i Pinyol ens diu al seu llibre que la que avui dia es coneix com Ermita de Santa Teresa no és aquella aixecada l'any 1612, que no tenia font pròpia, sinó una edificació posterior. De planta rectangular i reduïdes dimensions, té dos pisos i està construïda amb carreus irregulars lligats amb morter, i teulada a doble vessant. L'entrada està emplaçada a una de les parets de major longitud. encara hi ha restes d'una petita espadanya.

Ermita de Sant Simeó/Ermita de la Columna (1612): Ermita emplaçada sobre un penyal (d'aquí el nom d'ermita de la Columna), a la que es pot accedir gràcies a unes escales que s'obren per un dels costats de la roca. La seva planta és rectangular, de reduïdes dimensions. Té planta baixa i primer pis, on es trobaven la cel·la i l'oratori. La teulada és de doble vessant i espadanya, que actualment es troba totalment enfonsada.

Ermita de Sant Jeroni (1613): Encara que enfonsada, es pot apreciar la seva estructura: planta rectangular de petita dimensió i espadanya central, emplaçada a una de les parets estretes. La teulada devia ser com la de les altres ermites, de doble vessant. aixecada amb carreus de pedra de dimensions diverses, morter i maons.

Ermita del Carme (1613):Ermita de planta rectangular de reduïdes dimensions, d'un sol pis i emplaçada al costat del balneari. com les altres ermites disperses per la vall de Cardó, està construïda amb carreus units amb morter i teulada a doble vessant. L'espadanya es troba en una de les parets laterals.

Ermita de Santa Anna (1614): Ermita de reduïdes dimensions, d'un sol pis i planta rectangular, construïda amb carreus de pedra de mides irregulars lligats amb morter. L'espadanya es troba en el vèrtex que forma la teulada de doble vessant. La seva conservació és bastant bona, malgrat el lògic deteriorament degut al desús.

Ermita de Sant Joan Baptista (1616): Ermita sense coberta. Podem afirmar que era de doble vessant perquè es conserva l'espadanya central sobre la façana amb indicis de la forma de la coberta. La planta és rectangular, de petites dimensions. els murs s'aixequen amb carreus de pedra de mides variables lligats amb morter. Tenia un sol pis.

Ermita de Sant Onofre de l'Agulla (1616): Aquesta ermita estava aixecada sobre un penyal alt i estret, raó per la qual també se la coneixia pel nom de "L'agulla". Com totes les altres, devia tenir planta rectangular, com demostren les quatre parets que es conserven, de reduïdes dimensions i carreus lligats amb morter. Dins hi tenia una capelleta i la cel·la. També es conserva, encara que molt degradada, l'espadanya situada sobre la façana de l'edifici.

Ermita de Santa Agnés (1622): Ermita de planta rectangular i reduïdes dimensions, d'una sola planta, teulada de dues aigües i espadanya a un dels costats. Les parets estan fetes amb carreus irregulars lligats amb morter. Altres materials emprats són maons i fusta.

Ermita de Sant Elies/Ermita de Santa Maria de Borboll (1673): Ermita de dos pisos: planta baixa, amb antic oratori, sagristia, vestíbul i unes escales que porten al primer pis on es trobava la cel·la, la cuina i altres habitacions. La seva planta és rectangular, és de reduïdes dimensions i està construïda amb carreus de pedra lligats amb morter. Teulada de doble vessant i espadanya lateral sobre la façana. Mentre el desert va servir de balneari, aquesta ermita va funcionar com a pavelló d'inhalacions i polvoritzacions. Es conserva en molt bon estat.

Ermita de las Santíssima Trinitat: Ermita de petites dimensions, planta rectangular, dues plantes, teulada a dues aigües i espadanya lateral. Els materials emprats per a la seva construcció han estat carreus de pedra lligat amb morter, fusta i maons.

Notes històriques:

La construcció de les diverses ermites disperses a la Vall de Cardó es deu a la necessitat que es planteja l'Ordre del Carme Reformada de proporcionar un lloc enretirat de la vida mundana on els religiosos que ho desitgessin, poguessin retirar-se durant uns dies i fer vida d'anacoreta. Es consagraren l'any 1612 per ordre del pare Francisco de la Madre de Dios. L'any 1835 s'abandonà, al igual que les altres ermites i el monestir, al entrar en funcionament la llei de desamortització de Mendizábal. Així mateix, com les altres, va tornar a ser aprofitada al convertir-se en balneari (1866-1967).

Ermita de Sant Bernat: Segons assenyala Beguer al seu llibre El valle de Cardó, l'ermita de Sant Bernat va ser la primera que es va construir i sembla que també va ser la primera en enfonsar-se. Poc després de la seva destrucció, va patir les conseqüències d'un dels diversos incendis que es van produir en aquesta zona.

Ermita de Sant Josep: Va ser encarregada per D. José Dalmau, fundador dels convents de l'Ordre del Carme de Barcelona i Gràcia, donant 600 ducats. Es consagrà el 17 de març de 1612. Va ser abandonada, com les altres, l'any 1835, durant l'apropiació dels béns de l'església promoguda per Mendizábal. Les seves aigües eren considerades l'any 1891 com les més riques en minerals (Font del Prior).

Ermita del Sant Àngel/Ermita de l'Àngel Custodi: L'ermita de l'àngel va ser consagrada el dia 19 de març de l'any 1612. Quan es produí l'exclaustració dels monjos, l'any 1835, va ser abandonada. 

Ermita de Santa Teresa: . Es consagrà l'any 1612 per ordre del pare Francisco de la Madre de Dios.

Ermita de Sant Simeó/Ermita de la Columna:  Aquesta es consagrà el 14 de juliol del 1612.

Ermita de Sant Jeroni: Es construí l'any 1613 i es consagrà el 17 de maig del mateix any, per desig de D. Jerónimo Ferrer, racioner de la catedral de Tortosa, que volia dedicar una ermita al seu patró, Sant Jeroni.

Ermita de la Mare de Déu del Carme: S'edificà al costat del monestir. La primera missa es realitzà el 16 de setembre de 1613.

Ermita de Santa Anna: Va ser construïda l'any 1614 i inaugurada el 14 de març del mateix any.

Ermita de Sant Joan Baptista: Fundada per la senyora Graida de Pinós l'any 1616 i dedicada el 29 d'agost d'aquell any, el seu emplaçament la fa tenir el paper de porta d'entrada al monestir.

Ermita de Sant Onofre de l'Agulla: Va ser fundada per D. Jerónimo Ferrer, racioner de la catedral de Tortosa, que a més va fer la seva consagració el dia de la Santíssima Trinitat, l'any 1616.

Ermita de Santa Agnés: Consagrada l'any 1622, s'abandonà durant la desamortització del 1835.

Ermita de Sant Elies/Ermita de Santa Maria de Borboll: La construcció i dedicació es va fer l'any 1673 pel Padre Fray Pedro de San Juan, Definidor General de l'Ordre. durant l'exclaustració, l'ermita s'abandonà i la font recuperà el seu antic nom: el Borboll (1835). D. Salvador Cabestany Gasol, que l'any 1877 va comprar les terres de la vall a l'Estat, la va convertir en el pavelló de polvoritzacions del Borboll del balneari de Cardo. En aquest edifici es concentraren els serveis hidroterapèutics fins a la fi de la utilització del balneari (1967).

Ermita de la Santíssima Trinitat: Va ser aixecada per ordre del cardenal-arquebisbe de Toledo, Eminentíssim Senyor d. Pascual de Aragón, qui no la va veure acabada. Avui dia es desconeix el seu emplaçament, encara que sense font, té un pou com l'ermita de la Trinitat, per això es suposa que totes dues són la mateixa.

Tipus: BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

Disposició: Aprovació definitiva Comissió d'Urbanisme

Data disposició: 09/07/2003

Publicació: DOGC 28/01/2004

Titularitat: privada

Estat de conservació: Bo

Accés: Fàcil

Condicions de visita: A l'aire lliure

Ús i funció actual: En desús

Adreça: Vall de Cardó.

Telèfon: 977 462 005

Fax: 977 462 289

Lloc web: http://www.benifallet.org

Adreça electrònica: info@benifallet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [40.952271], [0.577031]