Nucli Històric de Calafell

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres històrics

Comarca: Baix Penedès

Municipi: Calafell

Adreça: Entorn del castell i l'església.

Descripció:
El nucli antic de Calafell va començar a formar-se en època medieval al voltant del castell. El carrer Major i el carrer de les Penyes conserven encara algunes cases dels segles XIV i XV, amb els seus portals adovellats i algun finestral gòtic. Però és durant el segle XVII quan es configura plenament el nucli. S'obre el carrer de l'Aire i moltes cases antigues s'amplien i es reformen. El creixement s'accelera durant el segle XVIII, amb un important creixement demogràfic.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Conjunt urbanístic.

Estil: Obra popular.

Datació: Segles XI-XX.

Localització: Nucli històric de Calafell.

Descripció:

El nucli històric es troba a redós del castell de la Santa Creu. Amb l'expulsió dels camperols de dalt el turó del castell el segle XII comença a formar-se el que amb el temps esdevindrà el nucli històric de Calafell. Aprofitant la mateixa roca es comença la construcció de cases troglodítiques al peu mateix del castell. Amb poc temps queden conformats els carrers de les Penyes i el carrer Major. Fins el segle XVII aquests varen ser els únics carrers existents.

A banda dels habitatges, destaca a la zona nord-est la presència d'un conjunt de cinquanta sitges medievals i restes de l'antic cementiri altmedieval pertanyents a la sagrera, que es trobava al voltant de l'església del castell. Algunes cases del carrer Major conserven, al seu interior, arcades gòtiques que fan pressuposar que la seva construcció es dugué a terme als segles XIV-XV. També es conserva, poc modificat, l'antic edifici del delme, lloc on anaven els pagesos calafellencs a pagar les contribucions en forma de percentatge de la collita. Al llarg del segle XVIII es construeixen noves cases, que s'articulen al llarg del carrer de l'Aire. Moltes d'elles encara conserven una bona part dels seus fonaments. Aquestes construccions presenten alguns dels elements típics del moment en què van ser construïdes: els cups per fer vi, fruit de la febre que va assolar la zona, primer en el segle XVIII amb la fabricació d'aiguardents i, posteriorment, al segle XIX, abans de l'arribada de la fil·loxera.

També en el segle XVIII es va empedrar la part del carrer Major a l'indret on es troba amb el carrer de les Penyes. Es tracta d'un punt amb una forta pendent i, segurament, per evitar les esllavissades els dies de molta pluja es va empedrar amb còdols. Sembla, però, que sota aquest paviment ja n'existia un altre amb anterioritat. El darrer empedrat es perllonga fins dalt el castell, en aquest cas combinat amb unes escales centrals.

Notes històriques:

El lloc és documentat el 999 quan l'Espluga de Calafell era el límit occidental d'unes terres que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau Besora. Les terres de Calafell eren aleshores del terme de Castellet, cosa que fou la base d'un plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet i l'abat de Sant Cugat del Vallès que posseïa Santa Oliva. El 1076, Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la meitat del terme de Castellet a Ramon Berenguer I, en la venta quedaven compresos el castell i l'església de Calafell. El primer fogatjament conegut que fa referència a Calafell, del 1358, registrà 44 focs, i el de 1376 n'enregistrà 45 que pertanyien als Castellbisbal. Aquesta família endeutada i malvista va vendre els seus drets jurisdiccionals. Foren adquirits per Guerau de Palou. Els Palou ajudaren a Joan II en la guerra contra la Generalitat. En aquest temps Calafell havia decaigut molt, en 1553 la xifra de focs era només de 21. La Guerra dels Segadors arribà a Calafell on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova, posen les seves guardes avançades. En 1650 una epidèmia de pesta bubònica atacà Calafell. A partir del segle XVIII es produeix un gran avenç demogràfic, la causa fou la plantació de noves vinyes per la producció d'aiguardents i vi encaminats a l'exportació. La població es veié de nou reduïda a causa de la guerra d'Independència, la invasió dels Mil Fills de Sant Lluís i la Primera Guerra Carlina. A finals del segle XVIII van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la Platja. A mitjans del segle XX, el turisme va substituir la pesca en aquest nucli. L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell a la finca coneguda com Quinta de Sant Miquel de Segur. El projecte inicialment era el d'una urbanització de vacances però gràcies a la creació d'una estació de tren aquesta va prosperar molt. Actualment té un perfil més residencial que en el seu origen i és el més poblat dels tres nuclis de Calafell.

Tipus: BCIL

Disposició: 1738-I

Data disposició: 13/10/1982

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo.

Accés: Fàcil.

Ús i funció actual: Vial i habitatges.

Adreça: Entorn del castell i l'església.

Telèfon: 977 699 009 (ajuntament).

Fax: 977 699 155 (ajuntament).

Lloc web: http://calafell.cat/municipi/patrimoni/nucli-historic

Adreça electrònica: info@calafell.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.201579], [1.569525]