Vil·la romana de Centcelles

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Zones arqueològiques, Romà

Comarca: Tarragonès

Municipi: Constantí

Adreça: Camí de Centcelles

Descripció:
Centcelles és un dels escassos mausoleus que s'han conservat de l'època paleocristiana. És un dels mausoleu més important per a la història i l'arqueologia, no només a nivell municipal sinó de Catalunya. És impressionant el gran massís cúbic coronat per un cos octogonal, i més amunt unes petites runes, caracteritzades per un absis amb restes d'una semicúpula. L'octògon té una alçada de 15'50 sobre el nivell del terreny i es tanca amb una cúpula tota decorada amb mosaics. Aquests mosaics constitueixen la bòveda d'una sala de planta circular prevista de nínxols circulars. L'entrada està al sud comunicada per un passadís estret amb un edifici quadrilobulat.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Jaciment arqueològic. Vil·la romana i mausoleu

Estil: Romà

Datació: Segle II aC al IV dC

Localització: Afores del nucli de Constantí, en direcció al riu Francolí

Descripció:

La vil·la tenia planta rectangular, amb una part destinada a habitatge i una zona termal, de 90 m de longitud i articulada a partir d'un porticat lineal en la façana. La part més interessant és la gran sala circular, transformada en el segle IV dC en un mausoleu, que compta amb cripta i coberta amb una cúpula de mosaic sota la qual hi havia pintures murals. L'octògon de la cúpula té 15,5 m d'alçada, i presenta una decoració on alterna diverses franges amb escenes representades en mosaic, separades per sanefes geomètriques, i on es representen diverses escenes del personatge propietari de la vil·la. Per sota del mosaic es conserven restes de pintures que representen motius geomètrics i figurats.

Notes històriques:

El consell de Centcelles, constituïa una entitat de població completament diferenciada de la de Constantí, en
començar la repoblació d’aquestes contrades. Durant els segles XII i XIII, Centcelles va gaudir d’unes institucions semblants a les de Constantí, encara que no van evolucionar amb la mateixa intensitat. Els motius principals d’aquest estancament es deuen a que no hi va haver cap augment demogràfic i que a més, Centcelles, va ser absorbit per el poble veí, Constantí. Constantí oferia als habitants de Centcelles dos avantatges, era un recinte emmurallat, la qual cosa donava protecció, i a més a poca distància de les finques. A partir del segle XV ja no es cita Centcelles com a vila si no com a terme de la Universitat de Constantí

Les restes de la vil·la es conserven pel seu ús i reaprofitament continuat, fins que de manera accidental quedaren a la vista part dels mosaics de la cúpula, amagats per un enlluït. Arran de la troballa, a partir del 1959 es van iniciar les obres de recuperació del monument per part de l'Institut Arqueològic Alemany. Actualment la vil·la i el mausoleu formen part dels monuments de la Tàrraco romana gestionats pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Tipus: Monument històrico Artístic D.. . R-I-55-0059.BCIN. Patrimoni Mundial de la UNESCO, 2000

Disposició: Bé Cultural d'interès Nacional amb categoria de Monument Històric

Data disposició: Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. D 3-6-1931

Publicació: Gac. 4/6/1931

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

AA.VV.1990, "Catàleg de monunents i conjunts històricoartistics de Catalunya". Barcelona.

Arbeitier, A. “Der Mosaikschmuck des grabbues con Centcelles un der achtwechsel con Constants zu Magentius”, Madrider Mitteilungen, 30 Mainz 1989, 289-331 (Traducción: Butlletí Arqueològic, ép V núm. 10-11 (1988-1989), Tarragona 1990, 193-244.

Arce, J. “Constantinopla, Tarraco y Centcelles”, Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 16, Tarragona 1994, 147-166.

Camprubí, F. “I mosaici della cupola di Centcelles nella Spagna” Rivista di Archeologia cristiana, 19. 1942, 87-110.

Camprubí, F. El monumento paleocristiano de Centcelles ( Tarragona). Barcelona 1953.

Domènech i Montaner, Ll. Centcelles Batisteri i cellae-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona. Discursos leidos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona 1921, 3-43 ( reed. com modif. Barcelona 1931).

Gudiol, J. “Les primeres manifestacions de l'art cristià en la provincia esclesiàstica tarragonina”. Analecta Sacra Tarraconensia, I Barcelona 1925, 301-329.

Hauschild, Th; Schlunk, H. La vil.la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles. Forum, núm.5, Tarragona 1986.

Schlunk, H.; Hauschild, Th. Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles. Excavaciones arqueológicas en España, núm. 18 Madrid 1962.

Schlunk, H. Die Mosaikkuppel von Centcelles, Mainz 1988.

Accés: Fàcil

Condicions de visita: De pagament

Ús i funció actual: Monument del conjunt de la Tàrraco romana del Patrimoni Mundial

Observacions:

Horari de l'1 de novembre al 28 de febrer: De 10 a 13:30 i de 15 a 17 h.

Horari de l'1 de març al 31 de maig: De 10 a 13:30 i de 15 a 18 h.

Horari de l'1 d'abril al 31 d'octubre: De 10 a 13:30 i de 16 a 20 h.

Adreça: Camí de Centcelles

Telèfon: 977 523 374

Lloc web: http://www.mnat.es/index.html

Adreça electrònica: mnat@mnat.es

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.155870], [1.226086]