Celler Cooperatiu de Cornudella

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Arquitectura industrial, Cooperatives agrícoles

Comarca: Priorat

Municipi: Cornudella de Montsant

Adreça: C/ Comte de Rius, 2

Descripció:
La construcció del celler es va iniciar l'any 1919, i el disseny el va realitzar l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. La construcció es va realitzar amb materials com la rajola i el totxo massís i es poden observar els pràctics i econòmics arc equilibrats d'obra vista.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Industrial. Celler.

Estil: Modernisme / Noucentisme

Datació: 1919-1920

Localització: A l'entrada del poble, a peu de carretera.

Descripció:

Martinell va projectar un celler de vi i oli d’una sola nau rectangular de tines –malgrat que ell havia proposat d’adossar-ne dues més als laterals- amb la façana principal encarada a la carretera, i amb una sala transversal al darrere, amb l’accés a un nivell més alt, per al moll de recepció de les collites i la sala de màquines. Inusualment i a causa de l’orografia del terreny, la nau principal té dos nivells: un a peu de carretera, que es converteix en soterrani a la part del darrere, i l’inferior, on tots els cellers hi tenen els cups, al qual en aquest cas es pot accedir des del carrer. Així, part de les tines estan en un soterrani visualment molt atractiu. La sala principal se sosté amb encavallades i bigues mentre que la inferior té arcs parabòlics gaudinians i voltes de maó de pla. La façana també és una de les parts més interessants, amb sòcol de llambordes, paredat de capserrat fins a l’arc rodó de la porta, i un tester calat molt ornat amb maó, ceràmica i vitrall.

L'edifici presenta planta quasi rectangular, i una estructura de planta baixa i soterrani en el cos principal i de diferents nivells a la part posterior, corresponents a dependències i usos múltiples. El celler va ser construït sobre una clotada, que facilita la construcció i facilita l'entrada directa al soterrani, amb arcs de descàrrega parabòlics i voltes de maó de pla "a la catalana". L'interior posseeix diferents cups amb una capacitat d'uns 11.000 hl situats a banda i banda. Un segon cos, situat transversalment en la zona intermèdia, també de dues plantes, es reserva a l'elaboració i un tercer cos, només de planta baixa, a la part posterior conté les tremuges. Un pòrtic protegeix la façana posterior. Les cobertes són a dues vessants amb teula sobre encavallada de fusta, exceptuant el moll de descàrrega, cobert a una sola aigua. La façana principal -majoritàriament de pedra vista, com la resta de les altres façanes- destaca per la seva disposició ordenada en tres nivells segons les textures i els materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en què s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés amb arc de mig punt; separat pel rètol hi ha un segon nivell, de parament estucat, amb un gran finestral triforat; un tercer nivell és el coronament de l'edifici. És remarcable la construcció de la planta inferior formada per un conjunt d'arcs parabòlics de maó i rajola, i també l'ús de la pedra vista a la façana que enllaça amb el paisatge i amb els antecedents culturals de la població.

Notes històriques:

El celler cooperatiu va ser bastit entre 1919 i 1920 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de Sindicat Agrícola de Cornudella. El tècnic enòleg Isidre Campllonch i l'especialista oleícola Emili Rovirosa van col·laborar-hi. En principi, el celler de vi tindria una capacitat per a 18.000 Hl i també inclouria un molí d'oli. L'any 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, patint per que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant tot el projecte inicial. Aquest projecte aprofitava la clotada existent entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per economitzar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície. Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van fixar que no calia haver reduït la capacitat original.  Martinell, per resoldre el problema, va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior. El idea inicial contemplava la construcció de la torre dipòsit a la part posterior de l'edifici, que no es va arribar a fer mai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en constants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes constants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil.

Tipus: BCIN, Monument històric

Disposició: Decret

Data disposició: 30/07/2002

Publicació: DOGC

Titularitat: privada

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

LACUESTA, Raquel [et al.]: Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Manresa: Angle, 2009.

ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate: Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tarragona, Diputació de Tarragona, 2012.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Celler cooperatiu

Observacions:

DOGC 3722 RESOLUCIÓ CLT/2505/2002, de 14 d'agost, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de BCIN, en la categoria MH, a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. DOGC 3722 18/09/2002 RESOLUCIÓ CLT/415/2002, de 7 de febrer, per la qual s'incoa expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional a favor del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. DOGC 3588 05/03/2002.

Actualment, el celler cooperatiu és en procés de remodelació (2011) . Aquestes obres suposaran la millora més important que haurà experimentat al llarg dels seus 89 anys d'història, segons han informat des del mateix celler. S'hi destinaran 300.000 euros, que procedeixen d'una partida de l'Obra Social La Caixa destinada a la restauració de les anomenades "catedrals del vi" i que disposa del vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat. L'anterior conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va signar l'acord amb l'entitat cooperativa i amb La Caixa el gener del 2009, un conveni que també beneficia vuit cooperatives modernistes més, amb una inversió global de 3,6 milions d'euros.

Adreça: C/ Comte de Rius, 2

Telèfon: 977 821 329

Fax: 977 821 329

Lloc web: http://www.cornudella.net

Adreça electrònica: info@cornudella.net

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.263982], [0.904783]