Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Zones arqueològiques, Iber Comarca: Terra Alta Municipi: Gandesa Adreça: Partida de Calars
Descripció:
|
Coll de Moro
Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Zones arqueològiques, Iber Comarca: Terra Alta Municipi: Gandesa Adreça: Partida de Calars
Descripció:
|
Galeria d'imatges:
Tipus monument: Jaciment arqueològic
Datació: Bronze Final. Romà Alt Imperi.
Localització: A uns 6 km de Gandesa en direcció oest.
Descripció:
El conjunt arqueològic del Coll del moro està format pel poblat fortificat i la necròpolis tumular. El poblat es pot datar entre els segles V i III a.C. El jaciment es divideix en dues fases constructives. De la primera fase destaca la torre massissa de planta ovalada i estructura troncocònica de 7,60 i 4,60 m de llargada en el seus eixos principals i 8,60 m d'alçada conservats. La construcció es va realitzar en pedra, utilitzant el talús o inclinació dels murs, així doncs, la part superior de la torre presenta un diàmetre (i una superfície) inferior a la de la seva base, i blocs desbastats irregulars lligats amb argila o petites pedres com falques.
La segona fase constructiva, data del segle III aC, i presenta com element més característic el conjunt d'estructures econòmiques (zona 7) dedicades a la manipulació i transformació de la planta del lli en teixits, un cas únic dintre de l'arquitectura ibèrica. El treball de maceració de les plantes (identificat a partir de l'estudi dels fitòlits) es realitzava en dos dipòsits rectangulars i simètrics de 1,80 x 1,69 metres cada un, definits pels murs de pedra perimetrals de l'estança 7, i per dos murets de tovots als cantons interiors. L'alçada d'aquest murets era d '1,10 m, definint els cubs omplerts d'aigua en els que es feia el tractament de la matèria vegetal. El terra d'aquests recintes era enllosat amb tovots o peces d'argila de forma paral·lepipèdica (25 x 30 x 13 cm) disposades regularment. La impermeabilització de les piles es va fer amb un arrebossat de guix per obtenir una superfície estanca i facilitar l'embasament de l'aigua. Al no identificar cap canal de sortida o evacuació d'aigües, es pensa que tant les tasques d'omplir com de buidar els recintes s'havien de fer manualment. Els dos dipòsits eren oberts a un passadís enllosat amb materials de gran mida, cosa que indica la necessitat de comptar amb un terra prou estable per facilitar les operacions de càrrega i descàrrega dels materials.
La transformació de la planta del lli amb teixits es feia amb el filat i el trenat de la roba en telers de bastidor. Al nivell d'enderroc de la superestructura de l'àmbit 7, corresponent probablement a un pis superior o un altell de l'estructura constructiva es va documentar un conjunt de 107 pondera o pesos de teler de forma troncocònica. Els materials d'aquest sector, indiquen una cronologia de segle III aC., especialment a partir de les formes de vaixella de vernís negre corresponent a les produccions del Taller de les Petites Estampilles, datat a la primera meitat del segle III aC., i els vasos de terrissa ibèrica pintada semblants als conjunts de San Miquel (Llíria, València) amb una datació similar.
La destrucció de la torre i el taller de transformació de lli va tenir lloc a la segona meitat del segle III aC. La presència de restes d'un incendi, i la no recuperació dels materials ceràmics més significatius fa pensar en una acció violenta com a causa més probable d'aquest fet, possiblement en relació amb els problemes d'afrontaments militars que van caracteritzar el territori de la vall de l'Ebre al llarg de la segona meitat avançada del segle III aC. quan va ser un indret de combats entre les tropes púniques i romanes (i els seus aliats indígenes) al llarg de la Segona Guerra Púnica.
Notes històriques:
El jaciment es conegut des de la dècada dels cinquanta i va ser excavat entre 1972 i 1976 per Manuel Berges i Màrius Ferrer, qui va realitzar una nova campanya el 1979 amb la col·laboració de Lluïsa Vilaseca. A partir dels anys vuitanta, les tasques d'intervenció, tant al poblat com a la necròpolis van ser dirigides per Núria Rafel amb Mónica Blasco i Ferran Puig.
Tipus: BCIN, zona arqueològica
Data disposició: 28/09/1993
Publicació: DOGC 25/10/1993
Titularitat: publica
Estat de conservació: Bo
Bibliografia:
BLASCO, M.; RAFEL, N. "El taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)". A: Tribuna d'Arqueologia 1993-1994. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995. p.37-50.
FERRER, M. "Poblat del Coll del Moro, Gandesa". Excavacions Arqueològiques a Catalunya. 1, p.234-237.
RAFEL FONTANALS, N. Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l'Institut d'Estudis Catalans al Matarranya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Institut d'Estudis Catalans, 2003. (Monografies/Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona; 4).
RAFEL, N.; BLASCO, M. "El Coll del Moro. Un recinte ibèric fortificat. Campanyes 1982-1983 (Gandesa, Terra Alta)". MIAC. 8.
Accés: Fàcil
Ús i funció actual: Jaciment arqueològic
Observacions:
Forma part de la ruta dels ibers.
Adreça: Partida de Calars Telèfon: 977 420 007 Ajuntament Fax: 977 421 257 Ajuntament Adreça electrònica: aj.gandesa@altanet.org Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.048105], [0.386505] |