Horta de Sant Joan

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres històrics

Comarca: Terra Alta

Municipi: Horta de Sant Joan

Adreça: Nucli antic de la vila

Descripció:
El nucli antic del poble conserva el seu caràcter medieval amb carrers estrets i concèntrics al voltant del ja desaparegut antic castell d'Horta. El conjunt que formen l'ajuntament, l'església i la noblesa dels seus edificis i pòrtics fan de la plaça d'Horta un espai urbà incomparable. La plaça porticada d'Horta és de les més boniques del país. Aquesta plaça i els edificis de carreus que l'envolten van ser construïts durant el segle XVI, en una època d'esplendor del poble, però avui en dia encara se'n desconeixen les circumstàncies. Alguns habitatges de carrers propers, com casa Clúa o casa Pitarch tenen elements constructius i arquitectònics característics, com l'arc de diafragma ogival o treballs de fusta en els forjats.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Conjunt urbanístic

Estil: Gòtic. Renaixement.

Datació: Medieval. Segle XXI .

Localització: Nucli antic del poble d'Horta de Sant Joan.

Descripció:

Horta de Sant Joan és situada en un turó això determina l'estructura i el creixement de la vila. Es poden distingir tres sectors que corresponen a tres cronologies diferents. El primer i més antic, presenta planta ovalada, té com a centre el turó on hi havia el castell i s'organitza en carrers concèntrics en sentit d'espiral ascendent. Aquí es conserven les cases més senzilles i potser les més antigues del poble. El segon sector, està format sobre la carena de la muntanya adossada al turó original, segurament entorn del segle XIV,i s'organitzà a partir de la plaça de l'església, que actua com a punt central que enllaça amb tres carrers paral·lels: de Santa Anna, de Baix i de Picasso. Es situen, també, altres carrers transversals que superen els desnivells del terreny: carrers de l'Hospital, Grades o la Cruera. Al segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós,  es basteixen les muralles d'Horta, que possiblement envoltaven tota aquesta zona. En aquest sector es conserven els edificis i els espais públics més significatius de la vila: l'església parroquial, les places de l'Església i de Sant Salvador, l'ajuntament i la casa de la comanda o del Delme -edificis renaixentistes del segle XVI o XVII- l'hospital, separat ja dels edificis més significatius, i moltes cases senyorial realitzades amb carreus de pedra picada i elements de pedra treballada: portals adovellats, ràfecs, llindes de finestres, porxos. El tercer sector és el format pels ravals del Mur, dels Àngels i de l'Hospital, situats fora recinte emmurallat. Molts habitatges d'Horta de Sant Joan tenen la planta baixa dividida per un arc ogival, que alguns autors defineixen a un origen templer. Per delimitar aquest conjunt s'ha tingut en compte la topografia i el sistema viari, i també la potent imatge paisatgística, que va influir en l'obra de Picasso. L'entorn de protecció és una franja relativament regular al voltant del conjunt històric que permet mantenir les perspectives del nucli des dels vials d'accés i de trànsit.

Notes històriques:

El llogaret d'Horta, antigament Orta, apareix documentat el 1153 per primera cop, com a fronterer en la donació del castell de Miravet (després de la conquesta de Tortosa el 1148), sembla que cap al 1163 va ser conquerit per Alfons I, el qual el 1165 va donar carta de poblament, segons els furs de Saragossa, als qui poblessin el terme d'Horta. El 1174, Alfons I donà la jurisdicció del lloc als templers i, el 1182, els Montcada renunciaren als drets que hi tenien. El 1192, el mestre provincial del Temple donà als habitants d'Horta una nova carta de població segons els costums de Lleida. A inici del segle XIV, la comanda d'Horta passà als hospitalers de la castellania d'Amposta. El 1359, la comanda d'Horta comprenia, a més, els llocs d'Arnes, Ferres (ara despoblat del terme d'Horta), Bot, Caseres, Mudèfer i potser Prat de Comte. Al segle XIV es va iniciar un augment de població (de 43 focs el 1358 a 81 el 1378) que continuà els segles XV i XVI. D'aquest moment són bona part dels edificis més representatius del nucli (ajuntament, casa del Delme). Al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors (1640), Horta fou saquejada i presa per assalt per evitar que caigués en mans castellanes. Els censos del segle XVIII i del XIX tornen a assenyalar un increment de la població, fins a inici del segle XX. El 1919 es començà a nomenar Horta de Sant Joan.

Tipus: BCIN, conjunt urbanístic

Disposició: Acord del govern

Data disposició: 23/12/1997

Publicació: DOGC 16/03/1998

Titularitat: altres

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

MIRET I SANS, J. Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, 1910.

BAYERRI, E. Historia de Tortosa y su comarca. Tortosa: Imprenta y librería de Algueró y Baiges, 1948-1960.

Fuguet i Sans, Joan. "L'arquitectura dels templers al Camp de Tarragona i la seva aportació als orígens del gòtic català" dins XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya.

Llombart. "El convent d'Orta" dins Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. 6.

Llombart. "Aportacions a la història d'Orta, IV. Les consuetuds d'Orta", dins Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. 11.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Conjunt urbanístic

Adreça: Nucli antic de la vila

Telèfon: 977 435 005 Ajuntament

Fax: 977 435 407 Ajuntament

Lloc web: http://www.hortadesantjoan.cat

Adreça electrònica: aj.horta@altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [40.954875], [0.315831]