Castell de Miravet

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Castells

Comarca: Ribera d'Ebre

Municipi: Miravet

Adreça: Camí del Castell, s/n

Descripció:
El castell de Miravet és un exemple d'arquitectura militar medieval, que té els seus orígens en un recinte andalusí, després reformat pels templers, i que ha estat testimoni actiu dels conflictes bèl·lics soferts des d'aleshores. Avui en dia ha esdevingut, a més, en tot un símbol del patrimoni cultural, essent un monument visitable depenent del Museu d'Història de Catalunya.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Edifici militar. Castell

Estil: Romànic. Obra popular

Datació: Segles XI-XII; XII-XIII; XVII; XVIII-XIX

Localització: Es situa en un turó de 220 m d'altura, al sud-oest del municipi de Miravet, a l'entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs del riu

Descripció:

El castell de Miravet forma un gran recinte emmurallat que es divideix en dos espais diferents:

-El recinte jussà o infeior, format per tres nivells de terrassa d'obra andalusí (segle XI), reformat durant les guerres carlines (segle XIX), amb edificacions com un graner, una cavallerissa o una cisterna, que configura l'albacar o clos que descendeix esglaonadament per la muntanya.

-El recinte sobirà, o superior, obra romànica del Temple (segle XII), és el nucli principal, residencial i representatiu, i està format per un bloc rectangular amb torres als angles i quatre ales distribuides al voltant d'un pati central en el que destaca el cos septentrional, de tres plantes amb un celler a la planta baixa i una església romànica al primer pis, i la sala del refetor a l'ala de llevant.

Notes històriques:

La primera referència relacionada amb aquesta construcció data de l'any 1153, tot i que els seus orígens es remunten a l'època califal. Així mateix les excavacions arqueològiques portades a terme en aquest indret han documentat un assentament d'època ibèrica i dues fortalese construides durant el període andalusí, una d'època califal i l'altre del segle XI. Durant aquest temps va ser un punt estratègic àrab molt important de la zona meridional de la Catalunya Nova. En aquest sentit, s'entén que fou conquerit posteriorment a Lleida i Tortosa. Finalment, el 1153 Ramon Berenguer IV va conquerir el castell i el va donar a Piero della Rovere, mestre del Temple a Provença i Espanya. Aquesta orde ràpidament va militaritzar el territori i ho va colonitzar tant humana com agrícolament a través de les cartes de població. El territori d'aquest castell englobava altres castells i termes menors: Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera. Posteriorment es van afegir Horta, Ascó i Riba-roja, dominant així la zona entre el Ebre i el riu Algars. A principis del segle XIV els privilegis atorgats per la corona als templers començaren a ficar-se en discussió. Finalment, aquesta ordre es va extingir per ordre el papa(1311-12) i Jaume II va assetjar i conquerir el castell el 1308, encara que, oficialment, no fou declarada la extinció d'aquesta orde a la Corona d'Aragó fins l'any 1317. El castell i les seves propietats van passar a mans de l'orde dels Hospitalers fins el 1835. Cap als voltants de l'any 1319 els Hospitalers van redactar el Llibre de Costums de Miravet, en llatí i en català, però aquestes costums van ser gradualment substituïdes pel dret general de Catalunya. Al llarg de la seva història aquest castell va patir diferents desperfectes. Al segle XV, la construcció va patir les conseqüències de la guerra contra Joan II. L'any 1460, Carles, príncep de Viana, fou empresonat a la fortalesa. De 1643 a 1650 va castell va quedar sota el control del virrei La Motte. Durant la guerra de Successió va caure en mans dels partidaris de Felip V i sembla que a partir d'aquest moment es va començar a desmantellar. A les guerres carlines, primer fou ocupat pels liberals i després pels absolutistes, els quals durant la tercera guerra carlina el van reconstruir per millorar la seva defensa.  Després de la desamortització de Mendizábal va passà  a mans privades i durant la guerra civil va quedar sota control de les tropes franquistes a l'abril de 1938. Més tard, el 7 de novembre de 1939 va ser ocupat per les forces del govern de Burgos de la 74 divisió.

El 1990 els porpietaris el donen a la Generalitat de Catalunya, que el declara Bé Cultural d'Interès Nacional i l'obre al públic al juliol de 1994, després d'obres de restauració i excavació.  Obres que encara continuen avui en dia.

Tipus: BCIN - Monument històric. 1043-MH

Disposició: Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català

Data disposició: 11/10/1993

Publicació: DOGC 1807

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

ARTIGUES I CONESA, P.: "El Castell de Miravet: darreres actuacions". Tribuna d'Arqueologia 1995-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997.

BLADÉ I DESUMVILA, A.: Castell de Miravet. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1988.

BURON, V.: Castells romànics: guia. Barcelona: Mancús, 1989.

CATALÀ I ROCA, P. [coord.]: Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau, 1990.

FUGUET I SANS, J.: L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona: Dalmau Ed., 1995.

LÓPEZ, A.: Guia d'Arquitectura de la Demarcació de l'Ebre. Tortosa: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l'Ebre, 2002.

PLADEVALL I FONT, A. [coord.]: Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984-1998.

RAMOS, M. LL.: Catalunya romànica: El Tarragonés, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre. Barcelona: Pòrtic, 2000.

VINAIXA MIRÓ, J. R.: Miravet: un poble de l'Ebre català a la fi del segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999

 

Accés: Fàcil

Condicions de visita: De pagament

Ús i funció actual: Monument històric

Observacions:

 

Avui en dia aquest monument es pot visitar. Els seus horaris són: De dimarts a diumenge, inclosos els festius.

 

-De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 13.00 h (+30') i de 15.00 a 17.00 h (+30').

-De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 13.30 h (+30') i de 16.00 a 19.30 h (+30').

 

Les tarifes:

Normal: 3 euros

Reduïda: 2 euros

 

Adreça: Camí del Castell, s/n

Telèfon: 977 40 73 68

Lloc web: http://www.mhcat.net

Adreça electrònica: miravet.cultura@gencat.net

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.035433], [0.594197]