Castell de Selmella

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Castells

Municipi: Pont d'Armentera, El

Adreça: En un cim a la serra de Comaverd.

Descripció:
Castell documentat ja a inicis del segle XI, situat sobre un promontori, a prop del qual es trobava el nucli ara despoblat de Selmella.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Edifici militar. Castell.

Estil: Romànic.

Datació: Segles X-XII.

Localització: Des del Pont de l'Armentera un cartell indica una desviació a Selmella. Es puja per una estreta carretera de muntanya asfaltada, a uns 4,7 km trobem una desviació que a uns 3 km ens deixa sota mateix del castell

Descripció:

Les ruïnes del castell de Selmella es troben situades a 828 metres d'alçària, al nord del municipi del Pont d'Armentera, a prop de les restes del despoblat de Selmella. L'interior és de planta rectangular i presenta un estat molt deteriorat. Es conserven només part del mur, obertures i altres elements dispersos, en alguns casos de tipologia romànica.

Notes històriques:

El primer document de què hom disposa sobre Selmella és prou aclaridor del seu origen: tracta del judici per la propietat del terme castral, que té lloc a Santa Perpètua l'any 1011. S'oposen el bisbe de Vic, Borrell i el seu oncle o avi, Sal·la, senyor de Santa Perpètua, per una part, i Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, per l'altra.

A partir de la segona meitat del segle XII, el terme del castell de Selmella es veu afectat de forma important per la fundació del monestir de Santes Creus, el qual a partir de 1173 inicia una política de compra de terres i drets de pastura a tota la zona. Aquest fet, al costat de les donacions i deixes que rep dels senyors amb drets a la zona, converteix el cenobi en un dels senyors més importants del territori. L'establiment del monestir en terres del terme de Selmella comporta la creació de la granja de Fontscaldetes i la quadra del Conill que, al seu torn, generen importants conflictes.

Al llarg del segle XIII el monestir continua incrementant els drets sobre el terme de Selmella, tot i que la senyoria pertany a Ramon Alemany de Cervelló. De mitjan segle XIV daten el fogatges que ens aproximen a la població dels termes castrals. Selmella documenta en el fogatge de les corts de Cervera (1379) una població escassa, només cinc famílies, que es reduiran només a una en el fogatge de 1496. En són senyors, com en els segles precedents, la família Cervelló.

Més endavant, ja al segle XVII, consta com a propietària la família Armengol, barons de Rocafort, que probablement compraren el castell, junt amb la baronia de Montagut, a començaments del segle XVI.

A l'extinció dels senyorius jurisdiccionals (1837), a Selmella hi viuen de forma bàsicament disseminada una setantena de persones; pertany llavors al municipi del Pont d'Armentera.

Tipus: BCIN - Monument històric. 1282-MH

Disposició: Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.

Data disposició: 11/10/1993

Publicació: DOGC 1807

Titularitat: publica

Estat de conservació: Ruïna.

Bibliografia:

BIOSCA, E.; VINYOLES, M.T.; XORTÓ, X. Des de la frontera: castells medievals de la Marca. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona; [s.n.]: Fundació Castellet del Foix, 2001.

LÓPEZ PRAT, M.. Genèse et évolution des fortifications sur la Marche d'Espagne. L'exemple de Selmella parmi les châteaux de Gaià. ARCHÉO 66. Bulletin de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales. Perpignan: 2010-2011. 25. 111-117.

BORT, E.; LÓPEZ PRAT, M.; PUERTO, C. La conservació d'elements constructius a jaciments arqueològics: l'exemple del Castell de Selmella. La Resclosa. Vila-rodona: 2008. 12. 21-37.

LÓPEZ PRAT, M. [et al.]. El Castell de Selmella. Resultats de les darreres intervencions arqueològiques. Quaderns de Vilaniu. Valls: 2007.

LÓPEZ PRAT, M.; SERRA, R. La recerca arqueològica al Castell de Selmella (2003-2006). Quaderns de Vilaniu. Valls: 2009. 56. 3-25.

MIQUEL, M. [et al.]. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània, 1999. FITÉ, F.. Arquitectura i repoblació en la Catalunya dels segles VIII-XI: els orígens i l'evolució de l'arquitectura militar en les àrees de frontera. Lleida: Pagès Editors, 1993.

Salmella, un pueblo que nunca existió. Diario Español de Tarragona. Tarragona: 1980. 25 gener.

El Llibre Blanch de Santas Creus : cartulario del siglo XII. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales, 1947.

Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1971. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Catalanes, 1980.

Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1982.

Accés: Fàcil.

Ús i funció actual: En desús.

Adreça: En un cim a la serra de Comaverd.

Telèfon: 977 638 203 (Ajuntament)

Fax: 977 638 393 (Ajuntament)

Lloc web: http://www.potndarmentera.altanet.org

Adreça electrònica: aj.pontdarmentera@altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.412062], [1.334082]