Ermita de Santa Marina

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres religiosos, Ermites

Comarca: Baix Camp

Municipi: Pratdip

Adreça: Carretera T-311, km. 31,5

Descripció:
Ermita de gran devoció popular construïda al segle XVIII a la Serra de Llaberia. A inicis del segle XX es va construir un balneari.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Religiós. Ermita

Estil: Obra popular

Datació: Segle XVIII

Localització: A uns 4 km de la població en direcció Llaberia

Descripció:

Edifici de paredat, carreu i maó. Presenta una sola nau amb quatre trams coberts amb canó. La capçalera i la cúpula estan damunt de petxines. El cor és alt, als peus, sobre un arc carpanell. Espadanya de maó de tres cossos. Es conserva un alt sòcol interior de ceràmica amb motius florals d'un cert interès. El conjunt de l'ermita està format per cinc edificis; l'ermita, la casa de la font, la casa dels ermitans, la casa gran i l'antic balneari.

Santa Marina és objecte de devoció tant pels habitants de Pratdip com per la resta de pobles de la comarca. Tant és així que ja des de principis del segle XVII s’organitzaven romiatges i aplecs el 18 de juliol, dia de santa Marina. Aquests fet es va convertir en un acte festiu, sent un lloc de trobada per als joves, els quals, segons la tradició, podien torbar parella, tal i com diu la dita popular:

A Santa Marina, ves-hi fadrina,
que si fadrina hi vas, casada en tornaràs!

El conjunt de l’ermita de Santa Marina està format actualment per cinc edificis: l’ermita, la casa de la Font, la casa dels ermitans, la Casa Gran i l’antic balneari, tot i que no sempre ha estat així.

Els retaules de Santa Marina

Del primer retaule del qual es té constància és el de l’any 1602, retaule pintat d’estil gòtic amb indicis de traçats renaixentistes. Aquest fou substituït l’any 1730 per un retaule barroc esplèndid, amb una magnífica talla de Sta. Marina, probablement aprofitada de l'anterior, que durant anys seria la joia de l’ermita. Aquest retaule fou destruït durant la Guerra Civil i fins l’any 2002 l’ermita va romandre sense retaule, moment el qual es va instal·lar el que hi ha actualment.

Com conseqüència de la Guerra Civil del 1936, la gent del Prat donaven per cremades i destruïdes gran part de les pertinences religioses, però la realitat era ben diferent. Quan la Generalitat va ser conscient que els escamots anticlericals destruïen el patrimoni artístic religiós, va enviar els seus empleats per salvar allò que és pugues. Així va succeir a Pratdip, on el Comitè Antifeixista del poble tenia sota la seva custòdia diferents obres d’art per a què aquestes fossin entregades a la Comissió del Patrimoni artístic de la Generalitat de Catalunya per dipositar-les en lloc segur. Les peces entregades foren un calze barroc de plata, un reliquiari de plata barroc, una naveta de plata, una custòdia de plata i pedres, un reliquiari de plata amb pedres, un sagrari i un retaule gòtic. Les peces de major valor van anar a parar a Tarragona, les quals, després de la guerra se’n perdé la pista. L’altar fou guardat a Reus. Malauradament, però, aquelles peces salvades quedaren en l’oblit i mai van ser reclamades, passant a formar part del fons d’art del Museu Comarcal Salvador Vila-seca.

Amb l’ajuda de la filla dels ermitans que es cuidaven de l’ermita durant la Guerra Civil, es va saber que algunes peces antigues de l’ermita van ser entregades a la Generalitat per a la seva salvaguarda. Seguint aquest fil, es va arribar al descobriment que l’antic retaule de Santa Marina encara existia i que es trobava en bon estat de conservació al museu. A partir d’aquest moment es van iniciar els tràmits per poder tornar a tenir el retaule al poble i finalment l’any 2003 mitjançant un acord de cessió amb l’Ajuntament de Reus es va aconseguir que el retaule retornés a Pratdip, tot i que es va disposar a l’església parroquial del poble per raons de seguretat i no a l’ermita.

El retaule mesura 2,75 metres de base per 4 d'alçada, format per vint taules dividides en dos cossos. Presideix el conjunt la Nativitat i l'acompanyen cinc quadres més, que representen la vida de santa Marina: l'entrada al convent, l'acusació, la flagel·lació, la penitència i finalment la mort. Els costats i la predel·la són decorats amb diverses escenes de sants i del Nou Testament. Al centre apareix l’escut d’armes de la família Sogorb-Cardona, senyors de Pratdip, els quals possiblement van contribuir econòmicament en la realització de l’obra en tant que  eren comptes de Prades. En el retaule apareix la figura emblemàtica del dip, tant a l’escut del poble que es troba a l’interior de la fornícula, com a la part superior d’aquesta on hi ha dues representacions més. Se suposa que la imatge de la santa d'aquest retaule va ser traspassada al posterior d’estil barroc, confirmant-ho, no sols la concordança de mides, si no també l'estil clarament diferent, que passava de l'austeritat de la santa a pompositat de la resta d'imatges del retaule barroc. Aquest retaule romangué a l’ermita de Santa Marina fins l’any 1730 quan fou substituït pel d’estil barroc.

El retaule barroc de 1730

Aquest retaule és possiblement del qual es disposa menys informació atès que va ser cremat el 25 de juliol de l’any 1936 per uns exaltats anticlericals. Les úniques restes que es conserven ho fan al museu parroquial de l’església de Pratdip, i es tracta d’una peça de dimensions reduïdes. Aquest retaule fou col·locat l’any 1730 en substitució de l’antic retaule de 1602. En el nou retaule, d’estil barroc, a diferència de l’anterior, dominava l’escultura sobre la pintura. Del retaule anterior es va aprofitar la imatge de la santa, la senzillesa de la qual contrastava amb la pompositat de la resta de l’obra. L’any 1813 el retaule fou restaurat. En aquesta obra d’art també s’hi trobaven representats els dips, en forma d’escultura a la part baixa del retaule.

Notes històriques:

L’any 1335 ja existia la partida de Sta. Marina i per tant, segurament ja hi havia algun ermitori en aquest territori. Fou aproximadament l’any 1500 quan la família de Mas d’en Sabaté va donar part dels terrenys que actualment conformen el patrimoni de l’ermita i en va fer la cessió del dret de l’aigua. És llavors quan s’inicià la construcció de l’actual ermita i de la casa de l’ermità. L’any 1602 es col·locà el primer retaule d’estil renaixentista, substituït per un altre d’estil barroc l’any 1730, el qual fou cremat durant la Guerra Civil. El primer es conserva a l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria de Pratdip. Durant el segle XVIII es construïren la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l’hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que amb porxos cobria la font de tres canells i ampliava l’allotjament. Aquest creixement ens reflexa el gran fervor que la santa tenia a les contrades meridionals. Es diu que els seus aplecs - el 18 de juliol- eren molt concorreguts i que era lloc de trobada de joves. També eren molts els que hi venen a demanar la intercessió divina davant les malalties, és per això que abans de la guerra molts ex-vots adornaven les capelles laterals.

Amb la llei de Desamortització de Mendizaval el 1834, s'expropiaven les terres i els edificis excepte l'ermita i la casa de l'ermità. Per tal d’evitar que aquests béns poguessin ser comprats per persones alienes, el capellà reuní a nou famílies riques del poble, amb la intenció de crear una societat capaç de participar a la subhasta i adquirir els títols de la mateixa. Malgrat que la idea donà bon fruit, posteriorment seria motiu d'una greu polèmica. Acabada la Guerra Civil, el bisbat, inscrigué en el Registre de la Propietat de Falset els antics béns expropiats com a propis. Els veïns es sentiren defraudats per aquesta acció unilateral, esclatant un enfrontament amb el clergat i a conseqüència del qual, l’ermita quedà pràcticament abandonada.

L’any 1917 es va inaugurar un balneari de luxe iniciativa de tres barcelonins. L’espai comptava amb llum elèctrica, colmado, habitacions pels hostes i pel servei. Aquest hotel no va tenir l’èxit desitjat ja que les despeses eren massa elevades. Posteriorment passà a mans del consorci de propietaris de Santa Marina en benefici de l’ermita però va ser clausurat després de la guerra. Es conserven encara les restes de l’antic edifici sota l’ermita, l’anomenat Hotel de Santa Marina.

El 1936, quant un grup d’exaltats antifeixistes cremaren el retaule barroc i altres pertinences, però la Generalitat, reaccionà i envià representants a recollir el material valuós que encara quedava a l’ermita i així salvar el que encara es pogués. L'ermita va entrar en decadència com a conseqüència del pas de la Guerra Civil del 1936. Malmesa per aquells fets i empobrida per la manca de diners i per la prohibició de continuar fent celebracions populars, va veure perdre la figura de l'ermità. Just quan més es necessitava trobar solucions l'enfrontament entre el clergat i el poble pel domini de la propietat ho va impedir.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics es començaren a resoldre els problemes. Els acords amb el Bisbat, la reaparició del Patronat de Santa Marina i la tornada de la figura de l'ermità, van permetre iniciar la nova etapa de recuperació del santuari. Durant la dècada dels 90, la Generalitat va incloure l'ermita en el "Llistat de Monuments Catalogats d'Interès Local". Un cop acabats els treballs de consolidació de l'ermita, es va iniciar la recuperació del seu interior, intentant retornar al santuari l’esplendor que tenia al segle XVIII, amb els seus esgrafiats i pintures. Les obres de rehabilitació fetes a l’ermita l’any 1992 posaren al descobert un conjunt de pintures i estucats de guix que daten del segle XVIII.

Tipus: BCIL

Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme

Data disposició: 23/07/2009

Publicació: DOGC 09/02/2010

Titularitat: altres

Estat de conservació: Bo

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Culte

Observacions:

El retaule actual

L’any 1992 s’inicaren les obres de rehabilitació de l’interior de l’ermita, i una de les tasques que es portaren a terme fou la creació d’un nou retaule de Santa Marina. L’encarregat de fer-lo fou Carles Arola. El nou retaule, col·locat l’any 2002, consta de 7 taules policromades i daurades amb or de full, on s’hi representa la vida de la Santa i és coronat per la Nativitat de la Mare de Déu, que és la patrona de Pratdip. La iconografia, temàtica i estructura, és semblant a la del retaule renaixentista, i les taules representen: l’ingrés al convent de Santa Marina, la falsa acusació, l’expulsió, la penitència, la mort i la glòria. I a la predel·la, la part inferior del retaule, s’hi representen escenes de la passió. Les pintures murals del Cambril, la cúpula i les portes també les va decorar en Carles Arola. Al Cambril hi ha representades les principals ciutats d’on vingueren les relíquies de Santa Marina: Alexandria, Venècia, Barcelona i Pratdip. La cúpula està decorada amb un llenguatge plàstic contemporani amb ressonàncies barroques pròpies de l’estil personal de l’artista. A les portes s’hi representen els Dips, aquestes criatures vampíriques que formen part de la història mitològica de Pratdip. La tècnica emprada és la del enganyatall o “trompe-l’oleil”,  un recurs pictòric decorativista per a ressaltar figures creant un efecte molt realista.

És també un lloc de sortida i arribada de diverses excursions.

Adreça: Carretera T-311, km. 31,5

Telèfon: 977 566 388

Fax: 977 56 62 10 (Ajuntament)

Lloc web: http://www.pratdip.cat/

Adreça electrònica: turisme@pratdip.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.035146], [0.848822]