Institut Pere Mata

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Cases singulars

Comarca: Baix Camp

Municipi: Reus

Adreça: Carretera de l'Institut Pere Mata, 1.

Descripció:
Complex sanitari concebut com a miniciutat, que va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1897 i el 1919. És una de les joies del modernisme de Catalunya, i predecesor de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Sanitari. Hospital

Estil: Modernista / Noucentista

Datació: 1897-1919

Localització: Als afores de la població, al nordoest

Descripció:

Obra de gran envergadura, amb estructura de miniciutat, on s'apliquen renovadors conceptes d'urbanisme, de seguretat, de planificació d'espais, de modulació, ornamentació i ús de materials. Es tracta d'un conjunt de pavellons, cada un dels quals està destinat a unes funcions específiques. Tots ells tenen unes característiques estilístiques comuns aconseguides amb l'utilització dels mateixos materials: la maçoneria, l'obra vista, la pedra i la ceràmica vidrada. El projecte mostra la preocupació per millorar la qualitat de vida dels interns. La construcció de l'Institut Pere Mata s'inicià el 1898, amb els pavellons de Serveis Generals, Beneficència i Tercera Classe; el 1900 fou la data d'inauguració de l'hospital, tot i que les obres no s'enllestiren fins al 1919.

Pavelló de serveis generals (1898-1900): Pavelló originalment destinat als serveis generals però que actualment és destinat a l'administració de l'IPM. Aquest edifici de tres plantes inclou la torre del dipòsit de l'aigua. Les façanes combinen la maçoneria, l'obra vista, els detalls de pedra, i la ceràmica vidrada. El de Serveis Generals va ser el primer en acabar-se dels cinc pavellons que es van dur a terme dels 11 de projectats per Domènech. És un edifici de tres plantes que inclou l'esvelta torre d'aigües cilíndrica, coronada per una barana i un penell de ferro. La façana principal està formada per tres cossos de tres pisos, el central més avançat. Aquest és coronat per una creu i per un àngel cisellat en pedra per l'escultor Eusebi Arnau (1864-1933) i flanquejat per les targes amb la data d'inici de les obres. El revestiment, com a la resta de façanes i com a la resta de pavellons, és de maçoneria al sòcol i de totxo vist a la resta, amb una ornamentació molt refinada en pedra a les obertures i als balcons, i amb ceràmica vidriada de dibuixos blaus sobre fons blanc, obra del mosaïcista Lluís Bru (1868-1952). Al balcó, s'hi reflecteix l'interès de Domènech per l'heràldica, amb l'escut de Reus i dos lleons rampants. A l'escala interior, hi destaca la barana, obra del serraller Joan Colom.

Pavelló de Primera Classe (Pavelló dels Distingits) (1901-1908): Destinat als interns amb més recursos econòmics, la seva decoració és la més exuberant, amb diferència, i s'ha conservat intacta en tots els elements: vitralls, llums, ceràmiques... Les façanes tenen un sòcol de maçoneria, seguit de parament de maó vist i decoració ceràmica en plafons -aquí pintats per Lluís Bru- i pètria que emmarca portes i finestres. A l'interior, destaquen a la planta baixa la sala de jocs, amb el billar; la sala de música; i el menjador. Als dos pisos s'ubicaven els dormitoris, en molts casos dobles per poder allotjar el servei dels interns. Domènech no va perdre mai de vista la finalitat de l'edifici com a centre d'internament psiquiàtric i arreu trobem al·legories a la curació dels malalts, les reixes es troben camuflades dins els vitralls, les baranes i cantoneres són arrodonides, i les parets són aplacades amb manises per facilitar-ne la higiene i evitar accidents. L'edifici es va aixecar en tres etapes: primer els dos xalets laterals i, finalment, el cos central.

Pavellons de Beneficència i de Pensionat de Tercera Classe (1898-1902): Es tracta de dos pavellons, iguals de planta, en forma d'E, que segueixen l'esquema de composició de façanes de l'anterior: maçoneria, obra vista, decoració pètria als emmarcaments de finestres i portes i als detalls ornamentals, excepte en els espais que es reserven per als plafons ceràmics. Aquests, amb dibuixos blaus sobre fons blanc, són obra de Josep Triadó Mayol (1870-1929) quan representen les virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les figures de l'estudi i el treball. D'altres, obra de Lluís Bru, porten les inscripcions Renascitur, i Se refaran, en al·lusió a la curació dels malalts, i la data de 1898. Cada pavelló té un semisoterrani, dos pisos i golfes. Entre 1910 i 1912 es va construir un segon pavelló de beneficència seguint l'esquema del primer. Altres elements importants de l'Institut són el pavelló dels Distingits, la tanca exterior del recinte, amb les seves portes monumentals, el pavelló de la Neteja i l'habitatge del sotsdirector i del capellà, ja dins l'estil Noucentista.

Pavelló de neteja (1911-1913): El pavelló de Neteja de l'Institut Pere Mata va ser dissenyat, en els anys finals del Modernisme, com una gran nau diàfana i lluminosa, destinada al rentat i desinfecció de la roba del sanatori. L'edifici és tan senzill com bonic, tant a l'exterior, amb planta rectangular, teulada a dues vessants i una decoració a joc amb la resta de pavellons, com a l'interior, on reprodueix els arcs ogivals i diafragmàtics del gòtic català. L'aportació de Domènech són els carcanyols calats amb tres finestres verticals amb arc de punt rodó. És la mostra més destacada d'arquitectura industrial a Reus i un precedent del celler que el 1913 Domènech construí a l'Espluga. Es considera el model que va inspirar Cèsar Martinell per als seus cellers, tot i que hi ha quatre cellers modernistes anteriors: els del Vendrell (1906) i Alió (1911) a les comarques del Camp de Tarragona, el de Gaudí al Garraf (1895-1901), i el de Puig i Cadafalch a les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia (1901-1904). La façana està formada per una successió de pilastres d'obra vista, recolzades sobre un sòcol de pedra, que sostenen 8 arcs rebaixats, sobre els quals reposa la cornisa de la teulada. L'interior és una nau diàfana de planta rectangular, i la coberta, a doble vessant, és suportada per amplis arcs compostos de perfil apuntat, que actuen com arcs diafragmes, corresponents a les pilastres de la façana.

Antic habitatge del subdirector i del capellà del centre (1925-1926): Edifici de planta baixa i pis, projectat per Pere Domènech Roura. En aquest edifici de petites dimensions, respecte la resta de pavellons del complexe de l'Institut Pere Mata, l'autor recull les característiques generals de les façanes del conjunt i els hi aplica un canvi estilístic, simplificant sensiblement els models decoratius, projectant un edifici noucentista. Pere Domènech, que ja participava activament en les obres del seu pare Lluís Domenech i Montaner des del 1906, a partir de la seva mort, el 1923, va esdevenir l’arquitecte de l’Institut Pere Mata. L’empremta noucentista en aquest entorn tan modernista és palesa just al davant de l’entrada principal, a l’habitatge del sotsdirector i del mossèn de la institució. L’edifici, rectangular i de dues plantes, està dividit en dos: un cos més gran, amb teulada a dues aigües i un plafó ceràmic blau i blanc en el curiós coronament lateral i en els elements neorenaixentistes del balcó. I un cos més petit amb teulat de rajola plana que té a la cantonada sud-oest una peculiar tribuna en voladís molt similar a la de la casa Marco (1926), amb una columna dòrica a la cantonada. Una altra intervenció plenament noucentista de Pere Domènech a l’Institut Pere Mata és la urbanització del passeig central amb el monument al fundador de la institució, el doctor Emili Briansó, del 1928.

Tanca: Tanca d'obra que protegeix de l'exterior tot el recinte sanitari. La porta principal, a l'est, combina el basament de maçoneria, els pilars d'obra vista amb detalls de pedra i ceràmica vidrada, i les reixes de ferro forjat. La porta secundària o coneguda com a porta dels carros, al sud, és decorada amb plafons ceràmics amb la representació d'àngels, lleons rampants, l'escut de Reus, el de Catalunya i el nom de l'Institut.

Notes històriques:

A la segona meitat del segle XIX, i com a conseqüència de la conscienciació social i política que els malalts mentals havien de ser tractats amb major dignitat, sorgeixen iniciatives privades en tot l'estat espanyol, però amb major intensitat a Catalunya, per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat. Els governs centrals n'eren tan conscients que el 1875 apareix un decret pel qual els manicomis privats estaven obligats a auxiliar l'assistència pública que, mitjançant pagament concertat a través de les Juntes Provincials (Diputacions) i Municipals, es faria càrrec del cost del seu tractament. En aquest context sorgeix, a finals del segle XIX, el Manicomi de Reus per iniciativa del Dr. Emili Briansó i d'altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint-se com a societat anònima per a aconseguir-ho. Lluís Domènech i Montaner, amic de Pau Font de Rubinat -primer president del Consell d'Administració del Manicomi de Reus- va ser l'arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d'Europa. El 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d' Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata Fontanet que va ser alcalde de Reus, diputat, secretari de les Corts i catedràtic de Toxicologia a Madrid, essent el primer a introduir l'ensenyament de la Psiquiatria a la Universitat.

Tipus: BCIL

Disposició: Acord Ple Ajuntament

Data disposició: 16/07/2005

Titularitat: privada

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

POCA GAYA, Josep: Institut Pere Mata. Cent anys d'història (1896-1996). Institut Pere Mata. Reus, 1996.

MARCH, Jordi (et al.): Arquitectura Modernista de Reus. Reus: Pragma edicions, 2003.

MARCH, Jordi (et al.): Arquitectura Noucentista de Reus. Reus: Pragma edicions, 2004.

DD.AA: L'Institut Pere Mata de Reus. Reus: Pragma edicions, 2004.

ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate: Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Diputació de Tarragona, 2011.

ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate: Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Diputació de Tarragona, 2011.

ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate: Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Diputació de Tarragona, 2012.

 

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Hospital

Observacions:

De l'edifici el "pavelló dels distingits" és l'única part visitable dins la Ruta del Modernisme que realitza Reus Turisme (977 010 670)

Adreça: Carretera de l'Institut Pere Mata, 1.

Telèfon: 977 33 85 65

Fax: 977 31 94 00

Lloc web: http://www.peremata.com/

Adreça electrònica: infoturisme@reus.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.165608], [1.085927]