Les Tres Gràcies de Reus

Tipus de recurs: Festes, Fires, festes i festivals

Comarca: Baix Camp

Municipi: Reus

Adreça: Plaça de la Sang.

Descripció:
Les Tres Gràcies són probablement l'acte amb més valor identitari de la Setmana Santa reusenca, i supera la dimensió purament religiosa. Se celebren el Divendres Sant, tancant els actes del migdia que recorden les hores centrals de la passió i mort de Jesucrist i que tenen com a protagonista la imatge del Sant Crist de la Sang. En acabar la funció de les Set Paraules –cap a dos quarts de tres de la tarda–, s'inicia la professó popularment anomenada de «les Tres Gràcies», per tornar la imatge del Sant Crist a la seva església. Com a l'anada, els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes –tant la canalla com els adults–, amb la bandera al capdavant, la capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis, i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats. Centenars de reusencs l'esperen a la plaça de la Sang per demanar-li «les Tres Gràcies», peticions de caràcter personal, en el moment en què la imatge es girada cap a la gent abans d'entrar a l'església. Aquest moment és precedit d'un petit ritual. Quan la processó entra a la plaça, el Capità Manaies que comanda els armats s'arriba fins a la porta de l'església, que ha romàs tancada des de la sortida de la imatge del Sant Crist, i hi dóna tres cops amb la part de baix del bastó del seu estendard. La porta és oberta i la professó de congregants, que havia restat momentàniament aturada, reprén el seu curs cap a l'interior. En aquest moment, el toc de silenci del corneta dels armats anuncia l'arribada del Sant Crist a la plaça, portat pel clavari de la Sang. El silenci a la plaça es fa absolut mentre la imatge, portada pel clavari, puja els esglaons de l'entrada i és girada cap a tots els cantons de la plaça, amb prou lentitud perquè pugui ser observada des de tots els angles. El silenci és trencat per un crit de «Visca Crist Rei!» que dóna per acabat l'acte. Tot seguit es canta el «Crec en un Déu» mentre la imatge entra al temple. A continuació, el clavari entra a l'església i col·loca la imatge a l'altar major per tal que els assistents que ho desitgin puguin passar a adorar-la. Malgrat el seu inqüestionable valor identitari, aquest és un acte relativament recent en la seva forma actual. Tot i que el costum de demanar tres gràcies al Sant Crist en el moment de tornar a la seva església és anterior, sembla que fou el 1907 quan per primer cop el portador de la imatge la va girar de cara al poble perquè aquest pogués demanar millor «les tres gràcies».

Informació:

   

Data: Divendres Sant

Temàtica: Religiosa popular

Orígen i evolució:

Els precedents de l'actual Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, organitzadora de les professons del Divendres Sant de Reus, els trobem documentats al 1555 amb la confraria de la Sang, i ja el 1557 consta que s'encarregà la realització de dues imatges: el Crist crucificat i un Crist jacent. La imatge del Crist crucificat, ben aviat va gaudir de molt de predicament i veneració a la ciutat amb la denominació de Sant Crist de la Sang. En quant a les professons, l'obligació de fer el trasllat de la imatge del Sant Crist no existia en les primeres ordinacions de la confraria aprovades el 9 de juny de 1630.

Les Tres Gràcies de Reus té el seu origen en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Sant Crist de la Sang. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge i en les ordinacions del 1827 s'hi troba més informació al respecte.

Actes principals:

Les Tres Gràcies de Reus inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l'Agonia i la de tornada o de les Tres, totes organitzades per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, així com la funció de l'Agonia o de les Set Paraules que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l'Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l'església de la Sang.

Els Homes de Ferro, anomenats també el bon lladre i el mal lladre, custodien la imatge del Sant Crist, tan durant el trasllat com en la funció de l'Agonia. Són dos penitents característics de la Setmana Santa reusenca, que van vestits amb arnesos de combat del segle XVI, força pesats. Es considera que tenen origen medieval, precedents dels actuals armats, i que ja d'antic custodiaven la imatge en les professons, i segurament van ser incorporats procedents d'altres celebracions.

El fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang vers al poble sembla que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d'aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d'entrar a l'església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor «les tres gràcies», tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar. L'any 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, el Temple de la Sang i la imatge del Sant Crist, van ser incendiats, fet que va provocar la interrupció de l'acte de les Tres Gràcies fins a meitats de la dècada dels anys 1940.

L'Acte de les Tres Gràcies constitueix un moment amb una gran càrrega emotiva. Aquestes dues professons i l'Acte de les Tres Gràcies són, sens dubte, l'eix central de la Setmana Santa reusenca, que destaquen per la seva llarga tradició i la gran popularitat.

 

Adreça: Plaça de la Sang.

Lloc web: http://www.festesreus.cat/ca/setmana-santa/tresgracies.html

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.1560681], [1.1120903]