Mas Iglesias

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Masos

Comarca: Baix Camp

Municipi: Reus

Adreça: C/ de Jaume Vidal i Alcover, 6.

Descripció:
Masia construïda cap al 1870 situada a l'entrada de la ciutat des de Salou. Actualment és la seu del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Civil. Habitatge

Estil: Ecclecticisme. Neoclacissisme

Datació: Cap al 1870

Localització: A l'entrada de la ciutat des de Salou

Descripció:

El Mas Iglesias fou construit a partir del 1870, per l'acaudalat propietari, industrial, comerciant i financer Josep Ódena Pujol, en la seva gran finca agrícola a la partida de les Quarterades, entre les actuals carretera de Salou i la de Bellisens. El mas, d'arquitecte desconegut, fou edificat en l'estil neoclàssic, el de moda en l'arquitectura d'aquell temps. De dimensions considerables, amb un cos central amb cinc balcons i quatre pilastres simulades a la façana, coronades per estàtues, amb àmplies llotges laterals amb columnes i arcades. Les restes d'algunes de les pintures aparegudes en les llotges semblen fer referència a les activitats inicials dels propietaris, el comerç internacional, amb vaixells amb banderes de diversos països americans salpant d'un port. Les motllures i pintures als sostres, els arrambador de fusta treballada, les parets folrades de teixits, els mosaics policroms als terres, i les vidrieres decorades eren arreu, mentre un parell de columnes enmarquen l'arrencada de l'escala. Les intervencions en l'interior foren diverses durant més d'un segle, destacant les de primers anys de segle XX, sota l'estètica modernista, amb la nova decoració i noves pintures en algunes estances, conservades només parcialment, com a la sala de billars, en la que l'arrambador era capçat per petites pintures sembla que del destacat dibuixant i pintor Ricard Opisso, membre del grup modernista dels Quatre Gats.

El Mas Iglésias tenia diferents salons, menjadors, sala de billars, cuina amb gran rebost i un petit soterrani amb la caldera de calefacció central, diverses habitacions pels membres de la família i d'altres estances pel nombrós personal del seu servei. En fer les obres s'han descobert portalades amb arc rebaixat a diferents llocs on semblava que hi havia portes de menor llum. Durant la dècada de 1950 es degué fer el terrat a la catalana que s'ha mantingut a la coberta superior, tot i que minimitza el perfil de la balustrada superior.

Gràcies al bloc de 20 targetes postals, amb fotografies d'Esteve Puig del 1910 -que entre la família i diversos col·leccionistes de la ciutat, s'ha aconseguit conservar íntegrament- podem apreciar com era el mas en els seus moments d'esplendor. Les postals mostren les principals estances del mas, que era rodejat per uns esplèndits i frondosos jardins amb arbredes d'espècies variades, un llac artificial amb petits ponts, grans caminals, ombracles, glorietes, pistes de tennis. Uns magnífiques fileres de plataners a banda i banda d'un caminal, marcaven l'accés principal des de la carretera de Salou fins a la façana principal, després de traspassar les vies del carrilet de Reus a Salou. I per moure's còmodament per la finca, hi havia un carret estirat per un ase... Els terrenys eren en part de secà i també de regadiu gràcies a una mina, de la que es recollia abundat aigua en gran bassa encara existent a pocs metres del mas. S'hi cultivava vinya, olivers, cereals, lleguminoses, ferratges i també hi havia arbres fruiters i horta, i empleava desenes de jornalers. Durant la Guerra Civil del 1936-1939, fou requisat per les autoritats republicanes i convertit en un Institut de Reeducació d'Invàlids municipal.

Amb l'acabament de la guerra, el 1939 el mas retornà a la família Iglesias fins que, el 1951, el vengué a l'enginyer Llansó de Barcelona, que continuà explotat agrícolament la finca, malgrat que s'havia assecat la principal mina. Posteriorment va passar a mans de l'acabalada família reusenca Miarnau, la qual va mantenir els masovers que la cuidaven fins la dècada de 1980.

Com recorda l'arquitecte Anton Pàmies -autor del projecte integral de rehabilitació- amb el restabliment de la democràcia, el Pla General de la ciutat va classificar els terrenys com a sòl urbanitzable, i pocs anys després l'Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya els va adquirir a la Immobiliària IOSA, de la família Miarnau. El pla parcial el va redactar el conegut equip d'arquitectes barceloní Estudi MAD, el qual va projectar un sistema viari prou generós atenent l'alta densitat d'habitatges del sector, propi d'aquella època, i va destinar el Mas Iglésias i bona part del seu entorn a parc urbà i a equipament públic, és a dir, de cessió obligatòria a la ciutat. Posteriorment, l'empresa COMSA de la família Miarnau, va ser l'adjudicatària de les obres d'urbanització de tot el sector; algunes dependències de la planta baixa del Mas van ser utilitzades com a caseta d'obres durant els llargs anys que van durar, malmetent en certa mesura algunes ornamentacions i paviments, tot i les cures que cal dir que es varen fer observar des dels serveis municipals d'enginyeria.

Notes històriques:

Els Òdena i els Iglesias

Aquestes famílies son esplèndits representants de l'expansió del capitalisme en el nostre país a partir del segle XVIII. Josep Ódena Pujol (Reus 1809-¿), de família de propietaris agrícoles, fou un dels fundadors de la Manufacturera de Algodón, s.a., el 1853, coneguda popularment com el "Vapor Vell", la primera gran factoria de la ciutat i una de les més importants fàbriques de filatures i teixits de cotó de la Catalunya vuitcentista, que arribà a ocupar més d'un miler de treballadores. Fou també un dels fundadors i principals accionistes del Banc de Reus, des de la seva creació el 1861.

Paral.lelament a la construció del mas, el 1872, el seu germà Pere Ódena Pujol, -també un dels principals accionistes del Gas Reusense i del Banc de Reus- s'encarregà de fer construir el magnífic temple-panteó familiar al Cementiri general de Reus, d'estil neoegipci.

Ben aviat, amb la mort de Josep Òdena, i el casament de la seva filla amb el propietari agrícola i industrial Josep Iglesias, passà a ser conegut com a Mas Iglesias. La denominació familiar de "Villa Biosca" al mas, te l'explicació en la baronia de Biosca -jurisdicció medieval sobre el municipi de la comarca de la Segarra (Lleida)- que ostentaven el Iglesias des del segle XIX. Durant la Primer Guerra Carlina, el 1837, els carlins n'enderrocaren el palau senyorial, fet que propicià la seva vinguda a Reus.

El 1900 els seus nets, els germans Iglesias Òdena -grafiat com a Yglesias- es feren construir una bonica casa modernista, projectada per l'arquitecte Pere Caselles, al carrer de Llovera 47-49, que s'enllestí el 1902, coneguda popularment com Casa Punyed, per la farmàcia que n'ha ocupat sempre els baixos. I el 1908 Josep Iglesias Ódena fa construir un edifici d'habitatges per a residència als tècnics superiors del "Vapor Vell", d'estètica modernista, projectada per l'arquitecte Pere Caselles, al carrer de Jesús, 3-5-7. Malauradament morí víctima de l'accident que patí amb el seu cotxe, en topar amb un tren, el 17 de setembre de 1914. La nissaga continua i els seus descendents, que viuen a Barcelona i al País Valencià, continuen tenint propietats a la ciutat. 

Tipus: BCIL

Disposició: Acord Ple Ajuntament

Data disposició: 16/06/2005

Publicació: DOGC 16/12/2005

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

ARNAVAT, Albert: "Mas Iglesias, un edifici amb història". Informe per a l'Ajuntament de Reus.

AMIGÓ, Ramon: Materials per a l'estudi dels noms de lloc i persona, i renoms, del terme de Reus. Associació d'Estudis Reusencs. Reus, 1988.
CAMPS I ARBOIX, Joaquim: La masia catalana. Història-Arquitectura-Sociologia. Segona edició. Ed. PAEDOS. Barcelona, 1969. (1a ed. 1959)
RIBAS I PROUS, Josep M. Masos a les afores de Reus. Classificació i Documentació. Ajuntament de Reus, 1996.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Equipament cultural

Observacions:

Actualment és la seu del Centre de la Imatge Mas Iglesias, un equipament municipal destinat a la preservació, l'estudi i la difusió del patrimoni visual.

Adreça: C/ de Jaume Vidal i Alcover, 6.

Telèfon: 977 010 665

Fax: 977 30 20 85

Lloc web: http://cimir.reus.cat/

Adreça electrònica: cimir.museus@reus.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.146428], [1.114434]