Celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Arquitectura industrial, Cooperatives agrícoles

Comarca: Conca de Barberà

Municipi: Rocafort de Queralt

Adreça: Avinguda Catalunya, 35

Descripció:
Aquest celler agrícola és el primer dels projectats per l'arquitecte Cèsar Martinell, l'any 1918.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Industrial. Celler.

Estil: Modernista-Noucentista

Datació: 1918, 1931 i 1947.

Localització: Afores del nucli urbà, al voral de la carretera C-241/Avda. de Catalunya

Descripció:

Va ser el primer celler de Martinell, de tres naus, construït en tres fases, per al qual va estudiar les innovacions que havien aplicat als cellers els seus predecessors i hi va afegir la gran millora dels arcs equilibrats o parabòlics autoportants, que se sostenen sols, gaudinians per excel·lència. Com que el sistema era desconegut a la zona, els paletes van haver d'aprendre-ho des de l'inici. Va foradar els carcanyols dels arcs, com Domènech a l'Espluga, però de manera més exagerada per tal d'estalviar materials. Sempre va fer prevaler la premissa de combinar la innovació arquitectònica amb les necessitats dels viticultors. Segueix l'estructura de les naus principals d'estiba, paral·leles, amb les tines i els cups, i una de transversal per a les màquines i la descàrrega. Exteriorment tenen un basament de maçoneria i un parament superior llis on s'obren els grans finestrals, per a l'entrada de llum natural, resolts amb maó vist. Hi dissenyà sistemes de ventilació automàtica.

Notes històriques:

El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt està situat al sud del poble del mateix nom, a peu de carretera. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918. per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler construït per Cèsar Martinell i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus d'estibatge, una nau d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les d'estibatge ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tècnic i constructiu i de plataforma professional. En aquest celler l'arquitecte defineix els trets arquitectònics bàsics que gairebé serien comuns a tots els seus edificis agrarioindustrials construïts des del 1919 al 1924. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil.

Tipus: BCIN, monument històric

Disposició: Acord Comissió Govern. 30/07/2002

Data disposició: 18/09/2002

Publicació: DOGC

Titularitat: privada

Estat de conservació: Mitjà

Bibliografia:

FUGUET, J.: L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà: 1900-1923. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1989.

LACUESTA, Raquel [et al.]: Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Manresa: Angle, 2009.

ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate: Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tarragona, Diputació de Tarragona, 2012.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Cooperativa agrícola

Adreça: Avinguda Catalunya, 35

Telèfon: 977 898 034

Fax: 977 898 034

Lloc web: http://patrimoni.serviconca.org/monuments/detall.php?id=1029

Adreça electrònica: aj.rocafort@altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.475384], [1.281548]