Casa Canals

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Cases singulars

Comarca: Tarragonès

Municipi: Tarragona

Adreça: Carrer Granada, 11.

Descripció:
La Casa Canals, erigida al número 11 del carrer Granada de la Part Alta té una història particular molt extensa i no menys convulsa. I és que a Casa Canals hi trobem restes d'una casa del segle XIV als seus jardins; hi ha parts de l'edifici construïts al XVII amb mobiliari del XVIII i XIX; i també un antic refugi de la guerra civil, descobert durant els treballs de restauració. Tot això en una edificació que literalment es recolza en una muralla romana de 2.000 anys d'antiguitat. Visitar les seves estances, el seu jardí i tots els seus racons representa fer un enriquidor i atractiu recorregut per la pròpia història de la ciutat.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Casal. Civil.

Estil: Diversos

Datació: Segle XVIII

Localització: Part Alta

Descripció:

La casa Canals se situa al número 11 del carrer d'en Granada. L'esmentat carrer es troba en una zona de Tarragona que ha sofert l'evolució urbanística pròpia de la Part Alta o centre històric de la ciutat. El desconeixement d'aquest espai en època republicana tan sols ens permet parlar de la seva proximitat a l'assentament militar romà. Amb la construcció dels grans edificis provincials a partir del segle I dC, aquesta àrea es converteix en una zona de pas, situada a l'exterior dels recintes provincials. En època tardoimperial degué tenir una baixa ocupació que es recuperà a partir del s. XII, quan el teixit urbà medieval s'instal·là de ple a la Part Alta. La investigació arqueològica ha documentat l'existència d'un important edifici del s. XV al número 11 del carrer d'en Granada, amb almenys dues plantes i fonamentat sobre grans arcs apuntats, reformat al s. XVI. Aquesta construcció fou destruïda durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). L'actual edifici degué bastir-se a final del s. XVIII, ja que presenta l'estructura pròpia de les cases senyorívoles d'aquesta època: una entrada per a carruatges, una altra entrada principal amb pati i escalinata que mena a la planta noble, residència dels senyors, i un segon pis per al servei.

La primera referència a la família Canals com a propietària de l'immoble es relaciona amb les reformes efectuades en les cases dels números 1 a l'11 del carrer d'en Granada per tal d'hostatjar el rei Carles IV, la seva esposa M. Lluïsa i el seu seguici de l'11 al 15 de novembre de 1802, amb motiu de la inauguració del port de Tarragona. Els monarques van poder gaudir des dels balcons, acabats d'obrir a la muralla romana que pren la funció de mur exterior est de la casa, d'àmplies vistes al mar i també dels actes festius que se celebraren en el seu honor.

Els Canals, provinents de Reus, posseïen títols nobiliaris i es van emparentar amb altres famílies distingides de la ciutat, com per exemple Joaquim Canals, casat amb M. Antònia de Castellarnau l'any 1852. Aquest va ser el moment de màxim esplendor de l'edifici, i d'aquesta època data la major part del mobiliari. A la planta noble es concentren els elements sumptuaris. El saló de ball presenta decoració neoclàssica a les parets i al sostre, efectuada segurament amb motiu de l'estada reial. Són també destacables els miralls i el cadiratge isabelins, així com les tres aranyes de la primera meitat del s. XIX. Els extrems del saló es troben presidits per un quadre de M. Antònia de Castellarnau i un altre de Joaquim Canals. La capella familiar es cobreix amb una cúpula i hi apareixen els escuts de la família i una creu de Malta, ja que Joaquim Canals fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Els dormitoris presenten avantcambra i alcova, separades per arcs d'estil neoclàssic. Els mobles que poder observar-se a les habitacions, a les sales d'estar i al menjador es daten entre els s. XVIII i el XX, amb exemples d'estil neobarroc, Lluís XV, neoclàssic, alfonsí o isabelí. El jardí romàntic amb fonts de rocalla no es troba arran de carrer, sinó a la planta noble. Al segon pis s'ha habilitat un espai per a exposicions.

La casa va estar habitada per la família Canals fins finals del s. XX. L'any 1992 va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya, que finalment va cedir-la a l'Ajuntament de Tarragona, que l'obrí al públic l'any 2006.

Notes històriques:

Un palauet senyorial

La família Canals que dóna nom a la casa s'instal·là a Tarragona, procedent de Reus, aproximadament a la darreria del segle XVII encara que les primeres notícies que relacionen aquesta família amb l'immoble del carrer d'en Granada coincideixen amb l'estada que hi va fer el rei Carles IV amb motiu de la inauguració del Port l'any 1802. En aquesta visita reial les cases del número 1 a l'11 del carrer d'en Granada es varen unificar per hostatjar el monarca i el seu seguici.

Els Canals formaven part de la petita noblesa. Al seu escut, visible a diferents indrets i mobles de la casa, hi apareixen cinc canals de plata sobre gules i un castell d'or. Una bona política matrimonial els portà a emparentar-se, entre altres famílies nobles i adinerades amb els Castellarnau, una de les més prestigioses de la ciutat, quan Joaquim Canals va casar-se amb Maria Antònia de Castellarnau l'any 1852, d'aquesta època són una bona part dels mobles i dels objectes decoratius de la casa. L'estructura general de la Casa Canals responia a una residència senyorial amb uns baixos destinats a serveis de la casa i que estaven formats per una planta semisoterrània i una d'entresòl, aquesta darrera era l'habitatge del majordom. A continuació la planta noble en forma de L oberta al jardí romàntic, amb les estances més luxoses situades al costat del passeig de Sant Antoni. Finalment hi havia una segona planta destinada al servei.

El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa l'any 1993, per situar-hi la Delegació del Govern. Es varen iniciar les obres per a condicionar-la segons les necessitats del moment, i després la va cedir a l'Ajuntament. La cessió es va efectuar l'any 1997 i tot seguit van començar els treballs de restauració, en diferents fases. La més intensa, que ha culminat amb l'obertura al públic, ha tingut una durada de dos anys i mig.

Només entrar a la Casa Canals es poden contemplar les restes d'una antiga casa del segle XIV que també poden visitar-se des del jardí interior,situat a la primera planta de l'edifici, i que s'ha convertit en un dels espais preferits dels visitants. Aquí tindran lloc alguns concerts de música, com els que precedeixen el llençament dels focs artrificials i els que ja hi ha previstos per a la tardor. El vestíbul d'entrada a la planta noble, pràcticament sense decoració dóna pas al distribuïdor principal. Les seves parets estan decorades amb motius d'estil neoclàssic.

L'antic oratori de la casa va ser convertit en capella l'any 1853, poc temps després del matrimoni de Joaquim Canals amb Maria Antònia de Castellarnau. A les decoracions apareix escuts familiars i la creu de Malta, emblema de l'orde de Sant Joan de Jerusalem del qual Joaquim Canals va ser nomenat cavaller, honor del qual van gaudir també els seus descendents.

La sala de ball és la sala principal de la casa i estava destinada originalment a saló de ball. La decoració arquitectònica de parets i sostre és d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII- inicis del segle XIX, probablement efectuada arran de la visita reial de Carles IV.
Amb arquitectures en daurat sobre fons blanc, la sala té una gran lluminositat amb els grans miralls isabelins que potencien la llum de les tres aranyes del sostre de la primera meitat del XIX.

La sala està presidida per dos grans quadres de cos sencer: l'un representa a M. Antònia de Castellarnau i al marc hi ha l'escut dels Castellarnau, l'altre extrem, representa Joaquim Canals, amb uniforme militar i creu de Malta, al marc hi apareix l'escut dels Canals. El cadiratge és isabelí inspirat en el luxós estil Lluís XV, el piano alfonsí d'inicis del XX i la moqueta que cobreix tota la sala és del segon quart del XX. La responsable de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell, va explicar durant la presentació de les obres de restauració que "un dels aspectes que fa única a la Casa Canals és, precisament, que tot el mobiliari, Aixa com altres elements com la cristalleria i les vaixelles són les originals de la casa, a diferència del que passa a la Casa Castellarnau".

Les estances de Casa Canals

Destinada a les visites i a les reunions de caràcter social com la majoria d'estances de la planta noble està decorada amb mobles i objectes de mitjan segle XIX. L'element més vistós són les rajoles valencianes del paviment. El mobiliari Napoleó III i isabelí inspirat en l'estil Lluís XV. El quadre que presideix la sala és una pintura de tema al·legòric que representa Diana i un infant. El delicat llum de la segona meitat del segle XIX és d'estil alfonsí, i està realitzat amb vidre de colors i opalina, originalment era un llum d'espelmes i es va adaptar a l'electricitat.

El domitori està format per dues estances, una avantcambra i una alcova, és conegut tradicionalment com a "dormitori de Carles IV" i és un dels espais més luxosos de la casa. La seva decoració arquitectònica, que deu ser l'original de la casa, és d'estil neoclàssic de final del XVIII com el sostre que cobreix l'avantcambra, que es pot datar al darrer terç del XVIII. El mobiliari té exemples des del s. XVIII a finals del XIX, d'estils que van des del neobarroc, l'ostentós Lluís XV, i mobles isabelins. L'arc de l'alcova, d'estil neoclàssic molt enriquit, hi té l'escut dels Canals i el llit metàl·lic amb cobricel és d'inicis del XIX, al capçal hi apareixen les inicials del matrimoni de Joaquim Canals i M. Antònia de Casterllarnau.

La sala d'estar era d'ús privat i com la majoria d'estances de la planta noble el mobiliari és de la segona meitat de XIX i del final del mateix segle, en aquest cas amb mobles d'estil restauració i anglesos. La xemeneia és d'estil neoclàssic, el gran mirall romàntic i el piano alfonsí que és de finals del segle XIX o començament del XX. El dormitori estava format per l'avantcambra i l'alcova.

Arquitectònicament és de final del XVIII i inicis del XIX, i el mobiliari de mitjans o de final del XIX, amb mobles alfonsins i d'altres incorporats al segle XX. Un dels elements més destacats és l'arc d'alcova d'estil neoclàssic, amb porta corredissa que tanca l'alcova on es troba el llit individual d'estil barroc es pot datar a mitjans del segle XIX.

 

Titularitat: publica

Observacions:

HORARI D'ESTIU:Del 19 d'abril a 30 de setembre.
Laborals: 9:00 h a 21:00 h.
Festius: 9:00 h a 15:00 h.

HORARI D'HIVERN: De l'1 de gener a 29 de març i de l'1 d'octubre al 31 de desembre.
Laborals: 9:00 h a 19:00 h.
Festius: 10:00 h a 15:00 h.

TANCAT TOTS ELS DILLUNS DE L'ANY, EXCEPTE:

25 d'abril. Pasqua.
13 de juny. Segona pasqua.
15 d'agost. L'Assumpció.
31 d'octubre. Pont d'1 de novembre.

 

Adreça: Carrer Granada, 11.

Telèfon: 977 296 100

Lloc web: http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/museu-historia/monuments/copy_of_casa-canals

Adreça electrònica: ajuntament@tarragona.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.1182211], [1.2600961]