Poblat ibèric del Castellet de Banyoles

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Zones arqueològiques, Iber

Comarca: Ribera d'Ebre

Municipi: Tivissa

Adreça: A 6 km al nord-oest del nucli urbà de Tivissa. Carretera C-44, km 23

Descripció:
Jaciment arqueològic datat des de l'Edat del Bronze fins a època medieval, destacant especialment les troballes relacionades amb el poblat de l'Ibèric Ple. La seva extensió abasta 4,4 Ha, i va estar ocupat entre els segles VI i el II aC.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Jaciment arqueològic. Poblat ibèric.

Estil: Obra popular

Datació: Del bronze final fins època medieval

Localització: Se situa a la part més elevada d'un turó situat a 6 km al nord-oest del municipi de Tivissa.

Descripció:

Aquest poblat ibèric de 4 ha de superfície màxima potencial és el més extens de les terres meridionals de Catalunya. Segons les excavacions arqueològiques portades a terme fins el moment, sembla que només van ser ocupades les zones perimetrals del poblat i que al centre s'obriria un gran espai públic. No s'ha documentat ni fossar ni muralla de defensa

Descripció dels principals elements del poblat ibèric:

Torres pentagonals

Es l'únic exemple d'aquest tipus d'estructura al mon ibèric. En els seus orígens hel·lenístics, aquestes torres es troben aïllades formant par d'un llenç de muralla. En el cas de les torres del Castellet de Banyoles, es troben delimitant l'accés i situades de forma lleugerament convergent cap a l'exterior, la qual cosa fa pensar no tant en una estructura defensiva com en un element de prestigi.

Ambdues, són gairebé iguals, de forma pentagonal, dotades d'una part massissa i en forma de proa de nau que miren cap a l'exterior. A les parts posteriors hi ha una cambra quadrangular buida a l'interior de la qual hi devia haver l'escala d'accés a la part més elevada de les torres. La seva longitud és de 11 m i l'amplada aproximada és de 6.20 m. La construcció descansa directament sobre el sòl rocós sense cap tipus de fonamentació. Està formada per blocs de pedra desbastats en la seva cara exterior, d'aproximadament 2 m d'alçada, sobre els quals es pujava el mur de tovot.

Claveguera de desguàs

S'interpreta com un drenatge perquè l'aigua de pluja no admetés les construccions de tapia, principalment les torres. Situada a 0.50m de profunditat feta de pedra i lloses planes, té una profunditat de 0.60 m i està coberta amb lloses de pedra. Creua l'entrada tocant gairebé la torre nord, recorre 18 m a l'interior del pobla i desguassa a 20 m fora del poblat.

Habitatges

Situats radialment seguint el perímetre de la península, possiblement devien formar grups de cases o barris, limitats per carrers. Les cases són de planta rectangular, els seus murs tenien sòcol de pedra i el mur era bastit amb tobot, els paviments eren de terra batuda i s'hi documentaren algunes llars rodones o ovalades fetes amb una solera de palets de riu o fragments de ceràmica.

Cases amb patis interiors

Les darreres excavacions han  posat tal descobert dos barris de cases separats per un carrer molt ample. Un d'ells està format per un seguit d'edificis amb patis interiors, amb una superfície aproximada de 300 metres quadrats cadascun. Aquestes cases s'han interpretat com a resistències de l'elit de la zona. Aquestes es troben situades a l'extrem occidental del poblat.

Notes històriques:

La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer en trobar accidentalment, el 1912, un conjunt d'arracades, braçalets, anells, mànecs d'espill i un petit tressoret de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l'any 1925, tot llaurant, va aparèixer una figura d'una parella de bous de bronze. Però, va ser el 1928 quan es produí la troballa més important, i a partir de la qual es va decidir començar a excavar el poblat. Es tracta de l'anomenat Tresor de Tivissa, format per quatre pàteres, onze vasos i un braçalet tots ells de plata, que formen un conjunt de peces votives ibèriques, datables al s. III aC, única a Catalunya i que ha fet hipotetitzar sobre la presencia d'un santuari o lloc de culte a l'interior del poblat.

L'any 1932 s'iniciaren les primeres excavacions, gràcies a les quals fou possible localitzar una torre d'entrada. El 1937 Brull i Serra Ràfols hi excavaren i van deixar al descobert bona part de dues torres pentagonals, situades a l'istme de la plataforma peninsular.  

Les excavacions continuaren als anys 40 i es van trobar un sèrie d'estructures adjacents a la torre sud. Es tracta d'un conjunt d'habitacions que devien formar un barri amb un carrer en direcció N-S que degué separar sos grups de cases o barris.

Les excavacions portades a terme els anys 70 posaren de manifest que les estructures es troben situades a la zona tocant a la vessant de la península i que el centre queda lliure de construccions, aquesta estructura, d'un gran espai central, també la troben en d'altres poblats ibèrics propers.

No hi ha restes clares de la muralla que degué encerclar el poblat. Alguns autors creuen que degut als barrancs que delimiten el poblat, la muralla estaria formada per panys de fortificació discontinus.

La reocupació de la zona no es produeix fins al segle XIV, quan s'hi va construir un petit castell que va donar nom al lloc. Va ser edificat per la ciutat de Barcelona amb la finalitat de controlar el riu Ebre per tal de poder desviar el blat d'Aragó cap a la ciutat Comtal a Través d'un camí terrestre, de d'aquest punt i fins a l'Hospitalet de l'Infant. L'objectiu era evitar el pagament del dret de pas que imposava Tortosa als barcelonins.

La zona entre Benifallet i Riba-roja va ser l'escenari de la batalla de l'Ebre, del juliol al novembre de 1938, l'episodi més cruent de la Guerra Civil Espanyola, de la qual es documenten diverses trinxeres a l'extrem occidental de la península del Castellet, punt estratègic des d'on es domini l'escenari de la batalla.

Tipus: BCIN, monument històric.

Disposició: Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català

Data disposició: 11/10/1993

Publicació: DOGC 1807

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

ASENSIO, D.; CELA, X.; FERRER, C.: "Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus". A: Pyrenae. 1996.

ASENSIO, D.; MIRÓ, M.T.; SANMARTÍ, J.: "Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)". A: Preactes de Prehistòria, Protohistòria i Època Medieval a les comarques de Tarragona (1939-1999). Tortosa.1999.

BLAZQUEZ, J. M.: "La interpretación de la pátera de Tivisa". A: Ampurias.1955, p.111-139.

ASENSIO, D.; MIRÓ, M.; SANMARTÍ, J.: "Darreres intervencions arqueològiques al Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): una ciutat ibèrica en el segle III aC". A: Món ibèric als Països Catalans. XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs. Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003. Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. 2005, p. 615-627.

ASENSIO, D. [et al.]: "El nucli del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la qüestió". A: I Jornades d'Arqueologia: Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001), Ilercavònia. CERE-Ajuntament de Tivissa. 2002, p. 185-203.

BLAZQUEZ, J. M.: "Nuevas aportaciones a la interpretación de la pátera de Tivisa". A: Ampurias.1957, p. 241-244.

BRULL, L.; SERRA-RÀFOLS, J.; VILASECA, S.: Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Bañoles, de Tivissa (Tarragona). Madrid. 1949.

GARCÍA, A.: "Phiale ibérica de plata com representaciones de asunto religioso de Tivissa (Tarragona)". A: Homenaje a L. Hoyos. Madrid.1950.

FERNANDEZ, L.: La phiale ibérica de Tivissa. 1955.

MARÍN, M. C.: "Una nueva interpretación de la patera de Tivissa". A: XVI Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza.1983, p.709-715.

PALLARÉS, R.: El poblamiento ibérico de las comarcas de Tarragona (El Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre). Barcelona.1984.

MICHELENA, L.: "Un acristo sigmático indoeuropeo en la pátera ibérica de Tivissa". A: Emerita XX . 1955, p. 153.

PALLARÈS, R.: "El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre". A: Pyrenae. 1983, p.113-125.

PALLARÈS, R.: "Revisió de les quatre pàteres mesòmphalos del poblat ibèric de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)". A: Tribuna d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. 1985-86.

SERRA RÀFOLS, J de C.: "El poblado ibérico del Castellet de Banyoles". A: Ampurias. 1941, p. 15-34.

SERRA-RÀFOLS, J de C.: "La destrucción del poblado ibérico del Castell de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)". A: Ampurias. 1964-65.

SERRA RÀFOLS, J de C.: "Monedas de la República Romana procedentes de Tivissa". A: Ampurias. 1941, p. 200-202.

VILASECA, S.: "A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Bañolas (Tivissa) y de las supuestas bocinas de dos ramas, ibéricas y celtibéricas". A: Boletín Arqueológico de Tarragona. 1945, p. 74-81.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Jaciment arqueològic.

Observacions:

Una mica abans d'arribar a les torres pentagonals que marquen l'entrada del poblat s'ha construït recentment un centre d'interpretació, depenent del Museu d'Arqueologia de Catalunya, tot i que en aquests moments encara no ha estat inaugurat.

Adreça: A 6 km al nord-oest del nucli urbà de Tivissa. Carretera C-44, km 23

Telèfon: 977 41 75 51 / 93 424 65 77

Fax: 93 424 56 30

Lloc web: http://www.mac.cat/Jaciments/Castellet-de-Banyoles

Adreça electrònica: turisme@tivissa.altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.062503], [0.665498]