Reials Col·legis de Sant Lluís i Sant Domènec

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Altres llocs d'interès

Comarca: Baix Ebre

Municipi: Tortosa

Adreça: C/ Sant Domènec, 2-3

Descripció:
Els Reials Col·legis van ser fundats per Carles V per a l'educació dels moriscos. A nivell arquitectònic són un dels millors exemples de l'arquitectura civil renaixentista del país. En destaca el pati, considerat un "unicum", que està decorat amb bustos dels reis de la Corona d'Aragó, de Ramon Berenguer IV a Felip IV. En aquest espai es troba el Centre d'Interpretació del Renaixement, que gestiona i divulga el patrimoni generat arran del festival de recreació històrica, la Festa del Renaixement.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Civil. Col·legis

Estil: Renaixement

Datació: Segle XVI

Localització: Nucli històric

Descripció:

El conjunt arquitectònic conegut amb el nom de Reials Col·legis es tàformat per tres edificacions: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de sant Domènec i de Sant Jordi, i l'església de Sant Domènec (actualment Centre d'Interpretació del Renaixement).

El Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties presenta un façana força senzilla, destacant la portalada d'accés, que rep el tractament més monumental. A la part central s'hi representa l'escut imperial del seu fundador, Carles I. Les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi, apareixen dins de fornícules coronades per la figura d'un àngel, l'Àngel Custodi, patró de la ciutat. Cal destacar sobretot l'estructura del pati, plenament italiana, amb una iconografia riquíssima que exalça la monarquia, obra de l'escultor Francisco de Montehermoso. L'ampit de la segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d'Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó fins a Felip III i Margarida d'Àustria.

En els carcanyols de la primera galeria apareixen bustos dels que podrien ser jueus i moriscos, i en els de la segona, la imatge dins de medallons de profetes i apòstols. Els símbols dels evangelistes són representants a la planta baixa del pati, mentre que a la segona galeria, als angles exteriors, apareixen quatre carasses com a personificacions del vents. Aquest edifici, també anomenat Col·legi de dalt, es va dedicar en els seus orígens a la instrucció dels fills dels conversos com a part de l'estratègia dissenyada per la Corona per tal, d'evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. Actualment acull l'Arxiu Hstòric de les Terres de l'Ebre.

El Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec sembla ser obra de Martín García de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa entre 1581 i 1615, i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. Fins i tot va ser cridat per donar la seva opinió com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el palau de la Generalitat a Barcelona.

De l'edifici original se'n conserven alguns elements puntuals. Destaca la portalada, inspirada en l'obra de Sebastiano Serlio, en la qual hi apareix una inscripció que indica la seva funció, Domus Sapientiae (Casa de la Saviesa). El cos superior està presidit per l'escut de Felip II. L'arc de mig punt de l'entrada apareix flanquejat per l'heràldica dels dominics. Dedicat en els seus orígens a l'estudi de la teologia, i anomenat també Col·legi de baix, desprès de l'exclaustració de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la Guerra Civil de 1936. Actualment és la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.

L'Església de Sant Domènec va ser construïda en el segle XVI, amb posterioritat als col·legis de dalt i de baix. És d'una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser escapçades al segle XIX. El portal està coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Izquierdo. A l'interior de l'església, davant del presbiteri, hi trobem les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundació i construcció dels Reials Col·legis. També hi trobem altres elements que no formaven part del conjunt original, procedents de la desapareguda Casa de la Ciutat. Presidint la nau central hi trobem l'armari de l'antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simbòlic que ens remet als orígens de l'arxiu municipal, així com la decoració interior amb l'escut de Tortosa i la presència de l'Àngel Custodi, patró de la ciutat.

Encastada al mur interior de l'actual sortida cap a la Plaça Mossèn Sol hi trobem la portalada de l'estudi de l'antic ajuntament, corresponent a l'edifici bastit al segle XVI al carrer Ciutat, que va ser enderrocat el 1915. Amb la desamortització de 1835 i la desaparició de l'ordre dels dominicans, l'església va ser ocupada per unitats militars fins el 1910, any en què va ser recuperada pel municipi per tal d'ubicar-hi el Museu-Arxiu de la ciutat. Actualment l'arxiu es troba ubicat a l'edifici del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties. L'església de Sant Domènec és també la seu del Centre d'Interpretació del Renaixement (CIR).

Notes històriques:

Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un Col·legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d'un altre Col·legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l'embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art.

Les primeres notícies que tenim de l'establiment dels frares al lloc daten de la fundació del convent de Sant Domènec el 1321. El col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec fou fundat el 1368 pel bisbe Jaume d'Aragó per l'ensenyament de joves. Més tard fou cedit als dominicans. El 1568 li va ser concedit el caràcter d'Estudi General, confirmat per Felip IV el 1645, amb la facultat de concedir graus acadèmics. Funcionà com a tal fins al Decret de Nova Planta (1717). Prèviament, el 1544, Carles V fundà el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties (avui de Sant Lluís) per a l'educació de joves musulmans conversos. Arran de l'expulsió dels moriscos el 1611 s'utilitzà per a l'educació dels joves de la ciutat. El 1824 fou convertit en seminari conciliar, fins al seu trasllat el 1877, i continuà com a col·legi. Fou seu del centre associat de la Universitat a Distància entre els anys 1972 i 1983. Actualment seu del CIR i de l'Arxiu Comarcal.

Tipus: BCIN, Monument històric

Disposició: Decret

Data disposició: 10/10/1974

Publicació: BOE. 14/11/1974

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Accés: Fàcil

Condicions de visita: De l'1 de maig al 30 de setembre: Dilluns tancat. Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 16:30 a 19:30h Diumenges i festius: 10 a 13:30h Resta de l'any: Dilluns tancat. Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 15:30 a 18:30h Diumenges i festius: 11 a 13:30h Els dies 25 i 26 de desembre i l'1 de gener el Centre d'Interpretació del Renaixement romandrà tancat.

Ús i funció actual: Monument. Centre d'Interpretació del Renaixement (CIR). Arxiu Comarcal

Adreça: C/ Sant Domènec, 2-3

Telèfon: 977 44 46 68

Fax: 977 511 256 (Tortosa Turisme)

Lloc web: http://www.tortosaturisme.cat/ca/que-fer/5-principals-espais-de-visita/100-els-reials-col%C2%B7legis-i-el-cir/

Adreça electrònica: cir@tortosa.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [40.814505], [0.524853]