Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres religiosos, Esglésies

Comarca: Alt Camp

Municipi: Valls

Adreça: Plaça de l'Església, s/n

Descripció:
Edifici d'una sola nau, de vuit trams amb set capelles a cada costat.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Religiós. Església.

Estil: Gòtic tardà

Datació: 1569-1583

Localització: Dins del nucli antic de Valls

Descripció:

Edifici d'una sola nau, de vuit trams amb set capelles a cada costat, una de les quals està dedicada a la Mare de Déu de La Candela, la imatge de la qual és una reconstrucció del segle XIV.

Mesura 63 m de llarg, 16 m d'ample i 25 m d'alçada. La planta és rectangular amb un absis poligonal. Els pilars, invisibles degut a les parets de les capelles laterals, i traduïts a l'exterior pels contraforts, sostenen una volta de creueria amb claus centrals historiades. El cor és als peus, al primer tram sostingut per volta de creueria.

El conjunt de vidrieres gòtiques està format per cinc grans obertures a l'absis, un rosetó al mur de la façana i quatre petites finestres a la part superior de cadascun dels murs laterals. 

La façana principal és llisa i amb obertures pel rosetó. Aquesta rosassa presenta una estructura arquitectònica de composició radial, amb òcul central polilobulat i dos cercles concèntrics dividits en dotze i vint-i-quatre parts respectivament. El seu estil és renaixentista i va ser iniciada a l'any 1577 per l'imaginer alemany Jordi Virman, veí de Valls; les vidrieres són del mestre genovès Jaume Carnobal. A la façana que dóna a la plaça dels escolans trobareu la Porta de les Campanes, per la que es pot accedir a l'esvelt campanar que presideix la ciutat. Si mireu cap amunt podreu observar les curioses gàrgoles de l'edifici. Al centre hi ha l'escut de Valls.

La portada té elements renaixentistes envoltant l'arc de mig punt. També hi ha fornícules amb escultures. L'obra és de carreus de pedra. Les figures de la façana, destruïda també durant la Gerra Civil, van ser esculpides de nou per Joan Serafini i col·locades al lloc actual l'any 1963. A dalt de tot es pot veure el Pare Etern amb la bola del món a la mà. A sota, Jesús rep el baptisme de mans de Sant Joan. Als dos costats estan situats els profetes Moisès i Isaies i dos lleons amb l'escut de San Joan i de la ciutat, respectivament. Als costats de la porta d'entrada podem contemplar les figures de Santa Úrsula, Sant Pere, Sant Sebastià i Sant Pau. A sota, dos lleons, que són el símbol de la força.

Cal destacar també el campanar fet de grans carreus ben escairats de pedra blanca de Roda de Barà. Té 74 m d'alçada i la seva estructura és també de ferro, això possibilita que es suporti només sobre tres parets. Està compost per dos cossos sobreposats a una torre octogonal amb finestres ogivals. La porta (falsa) d'arc ogival també, compta amb cinc arquivoltes sense ornamentació que descansen en cinc columnes amb capitell. El campanar de l'esgésia de Sant Joan és tot un símbol de la ciutat. La seva espectacular alçada, 74 metres, el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya i en un privilegiat mirador del Camp de Tarragona.   

Al cambril de la capella de la Mare de Déu dels Dolors hi ha una imatge barroca de la Mare de Déu de la solitud de Lluís Bonifàs i Massó, datada l'any 1755, i el grup principal de l'antic retaule desaparegut, la verge de la Pietat i el Crist difunt, esculpits entre el 1776 i el 1781 per Lluís Bonifàs i Massó. A un lateral de la capella hi ha un Crist jacent també atribuït a Lluís Bonifàs. La capella de la verge de la Candela és una capella lateral de l'església que data del 1783, construïda en estil neoclàssic. Del retaule de sant Joan es conserva la part inferior, de pedra i marbre, que conté la data de 1617 i hi va treballar l'escultor Agustí Pujol II. Entre 1947 i 1954 es va reconstruir per l'escultor vallenc Josep Busquets. L'església tambe guarda un grup del Misteri de la Davallada de la Creu, esculpit el 1776 per Lluís Bonifàs i Massó. A la Capella de Sant Aleix trobem les restes conservades de la capella i del retaule originals del 1769, obres de Lluís Bonifàs i Massó. 

Notes històriques:

Hi ha noticies que indiquen que al segle XII (1181) hi havia, al lloc on actualment està ubicada l'arxiprestal de Sant Joan, una esglèsia romànica anomenada San Joan la Major. Al segle XIII, i molt aprop, es va construir l'església de Sant Miquel.

El creixement demogràfic de la població va propiciar la construcció de l'actual església de Sant Joan Baptista, iniciada l'any 1569 i acabada el 1583. Es va posar la primera pedra el 17.1.1570. En l'obra intervingué el mestre Bartomeu Roig, que va seguir el model de la nova església de Sant Agustí Vell de Barcelona. L'estructura arquitectònica de la rosassa va ser iniciada el 1577 per un autor alemany, J. Virman. El 1583 es va fer l'últim pagament, tot i que daten del 1609. El vitraller va ser l'artista genovès G. Carnobali. Hi ha pintures de Jaume Ponç (s. XVIII) a les capelles laterals. La façana és renaixentista, molt malmesa per la guerra de 1936-1939. Després ha estat refeta seguint l'antic model. Ja s'havia intentat fer un campanar al 1773, d'aleshores tenim un primer projecte de Josep Prat; s'arribà a posar la primera pedra el 1777 a la placeta de l'abadia però finalment no tirà endavant. Hem d'esperar fins al 1867 per veure una nova temptativa, aquest és un projecte de Francesc del Vilar. Finalment és beneït el 20 d'octubre de 1897.

Al llarg dels anys, la pedra calcària utilitzada a l'obra va ser causant d'un greu procés de degradació de l'estructura. Els treballs realitzats per la Comissió pro-restauració del campanar de Valls i les aportacions econòmiques de molts vallencs va permetre la consolidació i restauració de tota la pedra de la part superior de la edificació, mitjançant un treball laboriós que va començar l'any 1984. Entre el 2000 i el 2001, durant 18 mesos, es va realitzar una altra campanya de restauració de l'església (Diari de Tarragona, 17/01/2001). 

Les campanes del campanar de Valls van ser instal·lades a la dècada dels quaranta, ja que les anteriors (més grans i amb nom propi: La Joana, la Tecla, la Penc-penc, etc.) van ser foses durant la guerra. Per la conmemoració del centenari s'ha instal·lat un sistema informàtic que acciona l'engranatge mecànic de les campanes que anuncien, amb diferents tocs, els esdevniments festius i religiosos de la ciutat.

Tipus: BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

Titularitat: privada

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

Olivé, F. "Quatre-cents aniversari de la construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls (1583-1983)", dins Quaderns de Vilaniu. Valls: 1983. 3.

SECALL I GÜELL, G. Els antics carrers de Valls. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 1989.

SECALL, G. El carrer de la Vilaclosa i els seus voltants. Cultura. Valls: Associació d'Alumnes i Ex-Alumnes de l'Escola del Treball de Valls, 1980. Maig.

Torres i Martí, J. Els carrers de Valls. Valls: Castells, 1974.

Moragas, F. L'antiga Universitat de Valls. Valls: Castells, 1914.

Puigjaner, F. Historia de la Villa de Valls. Valls: Imp. F. Pellisser, 1881.

Gavín, Josep Maria. Inventari d'esglésies de Catalunya. Barcelona: Artestudi, 1978.

Accés: Fàcil

Ús i funció actual: Culte. Església.

Observacions:

S'hi celebrem misses: les vigílies de festa a les 20:00 h.; diumenges i festius a les 12:00 h.

Adreça: Plaça de l'Església, s/n

Telèfon: 977 600 013

Fax: 977 600 013

Lloc web: http://sjoan.valls.arquebisbattarragona.cat

Adreça electrònica: sjoan.valls@arquebisbattarragona.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.283940], [1.247034]