El pou de la neu

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès

Comarca: Alt Camp

Municipi: Vila-rodona

Adreça: Prop de la Cooperativa

Descripció:
Pou de gel, fet de pedra seca, que tindria el seu origen en els segles XVIII-XIX.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Civil. Pou de gel

Estil: Popular

Datació: Segles XVIII-XIX.

Localització: Al costat de camp de futbol.

Descripció:

Estructura cilíndrica, de pedra seca, amb cúpula de pedra i obertura rectangular de càrrega, de 80 x 80 cm, al centre de la cúpula. El diàmetre estimat és de 7 m, i la fondària de 4 m.

És una cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural.

Es troba situat a 240 m sobre el nivell del mar, al costat dret del riu Gaià i a uns 150 m de les Fonts Fresques. El lloc d'ubicació és ombrívol, ideal per la finalitat amb què va ser concebut.

El pou es va fer excavant-lo al marge dret del riu Gaià, sobre terreny format per graves al.luvials que alternen amb capes d'argila. Interiorment apareix revestit de pedra calcària de les Planes lligada amb morter. El gruix de la paret és d'uns 70 cm. La boca de càrrega està feta de quatre pedres grans que fan de clau de la cúpula. L'estat de conservació és acceptable si bé hi ha una part de la paret situada al nord que s'hauria de consolidar.

Fins al moment present no hi ha cap data de construcció encara que s'hauria de situar a la fi del segle XVI o inicis del XVII coincidint amb la prosperitat generalitzada amb la indústria del gel a Catalunya.

El pou s'omplia de neu i gel a l'hivern en un acte que es diu "empouar". Amb aquesta finalitat es recollia la neu dels voltants i s'introduïa per la boca de càrrega. A manca de neu, si l'hivern no era adequat, s'hi emmagatzemaven també pans de gel que s'obtenien en basses de poca fondària construïdes expressament a la llera del riu. El gel tallat era posat en sarrions i transportat a bast; la carrega un cop posada sobre l'animal, era recoberta de palla, una estora d'espart i flassades. Abans d'introduir la neu o el gel calia posar al fons del pou i a les parets palla, fenàs i branques de pi amb la finalitat de fer l'aïllant de la calor. Traslladada la matèria primera a la boca del pou, es procedia a carregar-lo, posant capes de neu premsada de 20 a 30 cm de gruix, alternant amb capes de palla per tal de facilitar la conservació i l'extracció. Una vegada era ple, es tapava la boca, de  manera que el pou quedés tancat hermèticament fins al moment d'obrir-lo.
Amb l'arribada de les primeres calors es "desempouava", segons la demanda, tallant amb serres sense nervi els pans de gel. Amb l'ajut de motlles es donava als blocs una forma sistemàtica. El transport del gel, que es feia a l'abast o en carro, era feixuc i car, i sempre es contemplava en els contractes de venda o consum.

Notes històriques:

Les neveres pre-industrials a Catalunya, ens referim a aquelles que responen a pous construïts i no pas a l'aprofitament de cavitats naturals, tenen el seu referent més antic en un pou de la Bisbal de l'Empordà datat de l'any 1575.

La majoria de neveres de Catalunya entraren en ple funcionament a partir del segle XVII i XVIII, cronologia en què la indústria del gel es consolida i es difon. Ja en el segle XVI es coneix que les institucions municipals pugnaven pel control de tots els aspectes relacionats amb la producció i el comerç del gel. D'aquesta manera aplicaven impostos als distribuïdors i venedors, arrendaven l'explotació dels pous, donaven llurs llicències per a construcció de pous...

Els pous de gel deurien de ser, en un inici, de propietat privada, i eren arrendats, donant feina a jornalers i traginers en les temporades que la feina en el camp era minsa.

La majoria de pous s'ubicaren en pendents immediates i, gairebé sempre, a prop de camins tradicionals o en les seves proximitats, amb la finalitat de proveir nuclis de població urbana.

El desús de les neveres o pous de neu o gel fou una realitat a principis del segle XX, en algunes contrades unes dècades abans, arrel de la producció industrial del fred, en forma de gel, per sistemes elèctrics.

Pel que fa al Camp de Tarragona el document més antic on es citen les neveres pre-industrials del Camp de Tarragona correspon a una acta del consell de Reus del 12 de juny de 1605. Actualment es troben localitzats 28 pous a les nostres contrades, dels quals cinc es troben conservats en perfecte estat. Aquests són: el del Ginoteta a Alforja, un de Vilaverd, el de Cabra, un altre de Vila-rodona i el del Mas d'en Ferran a Aiguamúrcia. En aquesta llista cal afegir el pou del Mas del Paí que s'ha modificat per fer-lo habitable.

L'estructura clàssica d'una nevera pre-industrial resta definida per un cos cilíndric amb tot l'interior revestit de pedra seca. La seva coberta sol ser de cúpula de pedra seca o rajola, sostinguda per un arc o més d'un, i recoberta de terra. Aquest últim pas era indispensable per evitar filtracions de l'aigua de la pluja.

Les neveres presenten dues entrades. Una d'elles es defineix per una galeria horitzontal, normalment situada arran de l'inici de la cúpula, per a permetre l'accés a l'interior del dipòsit, al qual s'hi accedia amb escales de fusta o de corda. L'altre accés, conegut com a forat de càrrega, s'obre al centre de la cúpula. De manera normal l'obertura és quadrada d'entre 60 i 80 cm de costat, encara que a vegades es presenta circular. Aquesta entrada era la utilitzada per a introduir la neu o el gel, i també per on el treien amb l'ajut d'una corriola amb llibant i senalles.

En aquesta estructura, detallada en els paràgrafs anteriors, s'ubicava el glaç. Aquest es podia obtenir de dues maneres bàsiques. La primera consistia en recollir neu i posar-la dins dels pous, lloc on es trepitjava fins a obtenir una massa compacta. L'altra fórmula consistia en desviar aigua d'una font, canalitzant-la, i omplir les basses, superfícies planes de poca fondària i grans dimensions, les quals s'omplien d'aigua per tal que les baixes temperatures la glacessin. Una vegada solidificat en glaç, es tallava el gel en blocs (que rebien el nom de lloses) i els posaven dins del pou per mantenir-los gelats.

En aquest pou de gel s'ha habilitat com a centre museístic, amb una passarel·la que entra parcialment al recinte del pou i panells informatius explicant la construcció i ús del pou de gel. 

Tipus: BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

Disposició: Aprovació definitiva Comissió d'Urbanisme

Data disposició: 10/12/2003

Publicació: DOGC, 10/02/2004

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo.

Accés: Fácil.

Condicions de visita: Concertada.

Ús i funció actual: Monument obert al públic.

Adreça: Prop de la Cooperativa

Telèfon: 977 638 006 (ajuntament)

Fax: 977 638 643 (ajuntament)

Lloc web: http://www.vila-rodona.altanet.org

Adreça electrònica: aj.vila-rodona.altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.309607], [1.355116]