Monestir de Santa Maria de Poblet

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Centres religiosos, Monestirs

Comarca: Conca de Barberà

Municipi: Vimbodí i Poblet

Adreça: Carretera TV-7007

Descripció:
Monestir Cistercenc que conjuntament amb el monestir de Santa Maria de Santes Creus, al municipi d'Aiguamúrcia, són els dos monestirs d'aquesta ordre que se situen a la província de Tarragona.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Edifici de culte. Monestir.

Estil: Romànic - Gòtic - Renaixentista - Barroc - Neoclássic.

Datació: Segles XII - XVIII.

Localització: Es troba en el sector de llevant del terme de Vimbodí i Poblet, prop de l'Espluga de Francolí.

Descripció:

L'estructura del monestir s'articula a partir de tres recintes. El primer, el més exterior, consta de construccions del segle XVI i era on s'ubicaven el magatzem, tallers, habitatges dels jornalers i altres dependències de caràcter econòmic de la comunitat. En aquest zona també s'ubica la capella gòtica de Sant Jordi (1452), d'una única nau amb absis pentagonal i sostre amb volta estrellada. Al segon recinte, s'accedia per la Porta Daurada, fortificada, que estava format per la plaça Major, l'hospital dels pobres (1207), la capella romànica de Santa Caterina, la Bosseria i el Palau de l'Abat (XVI-XVIII). El tercer recinte està fortificat i consta de l'església, el claustre i les dependències monàstiques pròpiament dites. La muralla, de 11 m d'alçada per 2 m de gruix, té un perímetre de 608 m i està rematada per merlets. Presenta una sèrie de torres de planta quadrada o poligonal, dues de les qual flanquegen la Porta Reial. Cal destacar que la torre de Sant Esteve, situada a la part posterior, va ser construïda sobre de la capella homònima d'estil romànic. En relació a l'església presenta una plant basilical, de tres naus amb creuer i absis amb girola. La coberta de la nau central és d'arc apuntat i la de les laterals de creueria. Cal remarcar el retaule renaixentista fet per Damià Forment, ubicat al presbiteri, i les tombes reial, situades a dreta i esquerra del creuer i sostingudes per dos arcs rebaixats. A la banda esquerra de la nau hi ha els sepulcres de Jaume I, de Pere el Cerimoniós i de les seves tres esposes, i de Ferran d'Antequera. A la banda dreta hi ha les d'Alfons el Cast, de Joan I i les seves dues esposes, i de Joan II i Joana Enríquez, pares de Ferran el Catòlic. En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons el Magnànim i de Martí l'Humà, que completen el conjunt d'enterraments reials de Poblet. La façana exterior (1669-1717), bastida amb pedra calcària i jaspi, fou dirigida pels mestres d'obres de Tarragona F. Portella i J. Llagostera i acabada el 1717 per Marià Montanyà. Fou costejada per Lluís Ramon Folc, de Cardona. El campanar (1666 i 1668), situat sobre el braç sud del creuer, va ser costejat per Pere Antoni d'Aragó per substituir el campanar del cimbori. Per a la seva construcció s'aprofità com a base una torre quadrada preexistent. El cimbori, bastit entre 1330 i 1348, se situa sobre la intersecció del creuer i la nau central. De base octogonal, té vuit grans finestrals gòtics profusament ornamentats. Restà inacabat i al segle XVII (1680-84) es construí la galeria superior, amb petites obertures apuntades i una cúpula. Al costa nord de l'església es situa el claustre major que tot i que es va començar segons les normatives del cister, mostra un conjunt de predomini de les formes plenament gòtiques. Al voltant d'aquest espai quadrangular es distribueixen les diferents dependències del monestir construïdes entre els segles XII-XIII: la sala capitular (a la galeria oriental), el refetor, la cuina i el calefactor (a la galeria septentrional), la biblioteca, antic scriptorium (a l'angle nord-est), i el dormitori, bastit damunt la biblioteca i la sala capitular. A la plaça Major s'alça la creu de l'abat Guimerà (s. XVI), una creu de pedra sobre esgraons amb la imatge de Crist i la Verge. 

 

Notes històriques:

El primer document on es menciona Poblet data de mitjans del s. XII quan el comte Ramon Berenguer IV va donar a l'abat Sanç del monestir de Fonfreda (sud de França) les terres per establir una comunitat del cister. A la segona meitat del mateix segle és quan es comencen a construir els primers edificis: església, refetor, infermeria, part del claustre, hospital per a pobres i una biblioteca important. Durant el segle XIII es va edificar un nou hospital, la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler. En temps de l'abat Copons (1316-1348) es va construir l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i es va començar el cimbori.  L'any 1340, Pere III el Cerimoniós va encarregar la construcció d'uns sepulcres reials en els quals van estar treballant en societat el mestre Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls a partir de 1347. L'any 1377 el rei va decidir convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa. Aquest mateix monarca va ser l'encarregat d'alçar la muralla que protegeix el monestir iniciada el 1369 davant el perill de l'atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella. Al final del segle XIV es va començar la construcció del palau de Martí l'Humà que no es va arribar a acabar. El segle XV es va remodelar el claustre de Sant Esteve, el claustre de novicis, la capella de Sant Jordi i la Porta Daurada. Ja el s. XVI l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major, el s. XVII es construeix la façana barroca i el XVIII la sagristia Nova. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 els monjos van haver de marxar i la construcció es va anant deteriorant. El 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics va intentar parar el procés de destrucció i ja el segle XX, el 1921, el conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional. Finalment, l'any 1930 es va començar la reconstrucció del monestir, gràcies en bona part al mecenes Eduard Toda i Güell, i també es va crear el Patronat de Poblet. El 1935 es va alçar la creu de l'abat Guimerà darrera la capella de Santa Caterina que havia estat recuperada en un antiquari de París pel mateix Toda. Durant la guerra civil la creu es va amagar i quan es va acabar va tornar-se a ficar el seu lloc. La vida conventual va retornar al monestir a partir de l'any 1940 i amb el pas del temps s'han anat fen obres que tracten de retornar l'esplendor que va tenir aquest conjunt. Així mateix, per tal de preservar l'entorn de Poblet de probables atemptats urbanístics, estètics i ecològics, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 Ha de bosc.   

Tipus: BCIN - Monument històric. 240-MH

Disposició: Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català

Data disposició: 11/10/1993

Publicació: DOGC 1807

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo.

Bibliografia:

ARTIGAU, M.: "La reconstrucció del retaule major de Poblet a càrrec de l'escultor Modest Gené". Unicum: Revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Barcelona: ESCRBCC, 2009. 8. p. 128-135.

Altisent, A.: Història de Poblet. Poblet: 1974.

Historia del Real Monasterio de Poblet. Cervera-Tarragona: 1753.

Història i Arquitectura del Monestir de Poblet. Barcelona: 1925.

Catalunya Romànica.  Volum XVI.  Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 1995.

Accés: Fàcil.

Condicions de visita: Concertada.

Ús i funció actual: Edifici de Culte. Monestir.

Observacions:

És paratge natural d'interès nacional per la Llei 22/1984 de 9 de novembre de 1984 (DOGC de 30 de novembre de 1984)

Declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, des de 1991.

Actualment, el Monestir de Santa Maria de Pobelt constitueix la pedra angular i la base de la Ruta del Císter, a la qual se sumen els cenobis de Santes Creus i Vallbona de les Monges.

 

Adreça: Carretera TV-7007

Telèfon: 977 870 089

Lloc web: http://www.poblet.cat

Adreça electrònica: info@poblet.cat

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [41.38061], [1.082242]