Assut de Xerta

Tipus de recurs: Monuments i llocs d'interès, Arquitectura industrial, Altres monuments d'arquitectura industrial

Comarca: Baix Ebre

Municipi: Xerta

Adreça: Partida de l'Assut.

Descripció:
Es tracta d'un conjunt d'edificacions format per: la presa o resclosa, els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí.

Galeria d'imatges:

   

Tipus monument: Edifici industrial. Resclosa

Estil: Obra popular

Datació: Segles XIII-XX

Localització: A uns tres quilòmetres al nord de nucli urbà de Xerta

Descripció:

El monument consta de la presa o resclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí. La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 m, una amplada de 3,50 m en coronació i de 35 m en la fonamentació, i una alçada de 6 m. La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys.

La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut. L'edifici del molí, adjacent a l'assut, en el seu marge dret, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. El molí i les seves instal·lacions annexes (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) són elements d'interès que pertanyen al darrer terç del segle XVI. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya. Un altre edifici que es pot considerar com a instal·lació complementària i annexa a l'Assut, testimoni de la seva importància secular, és el situat al marge esquerre, conegut com a Farinera dels Gonzàlez, del qual només resten dempeus les façanes de pedra de maçoneria i totxo que conserven la forma original.

Notes històriques:

L'inici de la primera temptativa d'elevar el nivell de l'aigua de l'Ebre per canalitzar-la a sèquies de reg, té els seus orígens en l'època àrab, l'any 944, encara que es va fer d'una manera rudimentària.

Segons Francesca Aliern en el llibre "Xerta" l'any 1402 el bisbe de Tortosa Pere de Lluna amb alguns cristians i 40 mores, va començar l'obra sota la direcció del sarraí Muza Alami, però l'obra es va paralitzar en ser promulgat el bisbe per a la seu de Toledo.

El 20 de maig de 1441 es tornava reprendre, en temps del bisbe Oto de Montcada. El bisbe i el capítol de Tortosa es van comprometre a contribuir en el gran cost que l'obra suposava. El dia 31 d'agost del 1446, es va donar per acabada la presa, encara no s'havia completat la totalitat de l'obra, ja que mancava la construcció dels dos canals, base fonamental del projecte. L'any 1452 es van iniciar les obres per construir la sèquia que prendria les aigües de l'assut, a l'esquerra del riu, i poc després s'emprenia el canal o sèquia de la part dreta. Les obres foren represes i abandonades en diferents ocasions i a causa d'això el canal de la Dreta, que havia d'abocar inicialment les seves aigües al previst canal de navegació de Sant Carles de la Ràpita, no es va acabar fins al 1857, mentre que el canal de l'Esquerra s'acabà el 1912.

Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà el senyor Jules Carballo, el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro. El 1855-57, a l'inici del canal de la dreta es va construir una resclosaper facilitar la navegació del riu, principalment de mercaderies. Aquesta és la mateixa resclosa que es fa servir actualment per a la navegació turística. Cal esmentar entre les mercaderies transportades per l'Ebre, els rais carregats de fusta que baixaven des dels Pirineus fins les serreries de Tortosa o els llaguts carregats de pòrtland i guix provinents de les fàbriques de ciment de l'Assut.

Al marge dret destaca l'important molí fariner de Regolf, d'època renaixentista, que fou construït per la ciutat de Tortosa l'any 1575. És de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. A principis del segle XX s'instal·là una fàbrica d' electricitat en aquest molí, la qual fou modernitzada l'any 1918. Pràcticament només subministrava electricitat a Xerta i Aldover.

L'any 2008 es va construir vora l'assut el punt de captació d'aigües per al canal de reg Xerta-Sénia i una torre d'equilibri de 50 metres d'alçada.

Tipus: BCIL, Bé Cultural d'Interès Local

Disposició: Aprovació definitiva Comissió d'Urbanisme

Data disposició: 24/07/2007

Titularitat: publica

Estat de conservació: Bo

Bibliografia:

ALIERN PONS, F. 1976: Xerta, Tortosa.

BAYERRI, E. 1932/1960: Història de Tortosa y su comarca, Tortosa.

Accés: Fàcil

Condicions de visita: A l'aire lliure

Ús i funció actual: Edifici industrial. Resclosa

Observacions:

És situat en el punt de convergència de tres termes municipals: Xerta, Tivenys i Benifallet.

Incoat-Bic/ Monument/ Resolució 19920729/ DOGC 1632/ 19920814 Annex a la resolució de 29 de juliol del 92 publicat al DOGC 1643 de 9 de setembre de 1992.

Ha estat anul·lada la primitiva incoació de BCIN com a monument històric, R-I-51-7269, Resolució de 06/04/1995 i DOGC 2040 de 21/04/1995

DOGC 3047 RESOLUCIÓ de 22 de desembre de 1999, per la qual s'incoa expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, de l'Assut de Xerta, i de delimitació del seu entorn de protecció.

RESOLUCIÓ CLT/655/2002, de 18 de març, per la qual es dóna publicitat de l'Acord de Govern de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 12 de març de 2002, de declaració de BCIN, en la categoria de MH, a favor de l'Assut de Xerta, a Xerta, Tivenys i Benifallet. DOGC 3608 04/04/2002

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 706/2005) per la qual s'anul·la l'Acord de la Comissió de Govern de la Generalitat de 12-3-2002 publicat al DOGC 3608 de 4-4-2002 que protegia l'assut de Xerta com a Monument Històric amb l'entorn corresponent. Números de registre de l'assut de Xerta: R-I-51-7269 Registre BCIN 1907.

Adreça: Partida de l'Assut.

Telèfon: 977 473 005

Fax: 977 473 014

Lloc web: http://www.xerta.altanet.org

Adreça electrònica: aj.xerta@altanet.org

Coordenades Geogràfiques G.G. (x,y): [40.924031], [0.492222]