El Pont d’Armentera s'estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià. El municipi ofereix un tipus de turisme rural encapçalat per la Casa Colot del 1849. La masia més interessant del terme municipal des d'un punt de vista arquitectònic és la de Cal Cagall o Pallissa de la Creu que, amb una capella ben conservada d'estructura romànica, amb un petit atri al davant, fou declarada bé cultural d'interès local.

La població és d’origen romà, i hom creu que, des d'un punt situat a uns 4 km al nord de l'actual vila i aprofitant una corba del riu que passa encaixat entre roques, es construí un indret fortificat amb una resclosa per a l'embassament de l'aigua. Des d'allí arrencava l'aqüeducte romà que portava les aigües del Gaià a Tarragona.

El procés d'industrialització de la vila ha augmentat amb la presència d'indústries, sobretot tèxtils i metal·lúrgiques. L'agricultura, amb bones collites sobretot de cànem, cereals, vinya, i ametllers, col·laborava en aquest fort creixement econòmic.