Vilanova d’Escornalbou, municipi del Baix Camp, destaca pel conjunt muntanyós calcari que forma part del prelitoral tarragoní, entre les muntanyes de Prades i les de Tivissa-Vandellòs. El seu relleu és molt accidentat, amb barrancs encaixats i espectaculars cingleres. La seva naturalesa provoca l’aparició de relleus, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, degut a l’acció del vent i l’aigua. Es tracta d’una zona amb un elevat valor didàctic, científic i turístic.

És constituït per tres grans unitats geogràfiques ben diferenciades: la conca de la riera de Vilanova, la conca del barranc de Rifà i les terres planeres del sector meridional. La vila, a 226 m d'altitud, es troba situada a l'esquerra del barranc de l'Hort dels Frares. Part del territori del terme municipal està catalogat dins la zona protegida Xarxa Natura 2000 i recentment forma part de la marca Muntanyes de la Costa Daurada.

Històricament, la principal activitat de la població ha estat l'agricultura. Posteriorment, les rendes agràries es van anar complementant amb l’avicultura i les granges de porcs i conills, moltes d’elles en funcionament avui en dia.