Ana Sánchez ha realitzat una àmplia producció artística de composicions abstractes, i, en alguna ocasió, una mica barroques per l’acumulació d’elements. La seva proposta de llenguatge no diu, però sí emet una silenciosa crida visual. Busca la síntesi entre el que és banal i el que és profund, i pretén tant construir i destruir com expressar emoció i racionalitat a través de nous espais i noves fissures.
33è Premi Tapiró de Pintura, Biennal d’Art 2002.
