El teorema de Maslow

EL TEOREMA DE MASLOW Nº 1.1 # EL TRIOMF DE LA POR. / EL TRIUNFO DEL MIEDO. / BELDURRAREN GARAIPENA.

El triomf de la por és una obra desenvoluptada pels col·lectius La Trastera, establerta a Catalunya, i Maslow Industries, amb seu a Pamplona-Iruña.


EL TRIOMF DE LA POR

Diuen els psicòlegs lowcost que existeix la por bona i la por dolenta, la por ens manté alerta i ens ajuda a prevenir un accident o a evitar contraure un virus, i la por ens condueix al fonamentalisme, a l'autodestrucció o a la mera ignorància. Potser tenen raó. I davant d'això els pessimistes pensen que en aquesta pandèmia ha triomfat la por, la por dolenta, i que aquesta fase de la història no és res més que un pas cap al totalitarisme. També hi ha persones optimistes que pensen que més val que hagi triomfat, de veritat, la por: la por bona a viure en una ansietat contínua i sense avenir. Que ens ajudi a recordar, i a no tornar a caure, en el consum sense fre, en el turisme sense sentit o en la selfie d'aquest desgraciat lema que és el d'ara i aquí. Però el mindfulness, els creuers, els ramats1, les àvies aparcades en una cantonada d'una lúgubre residència i les proclames a la llibertat, a la llibertat del que interessa als de sempre, tornaran gairebé amb tota seguretat. O potser aquest sigui el pessimisme de qui escriu i aquest malson ens hagi deixat un pòsit de consciència, de consciència cívica, d'entendre que ens hem de cuidar els uns dels altres com ja ens van anunciar totes les doctrines del bé.

Aquesta proposta artística no afirma que la por, ni el bo ni el dolent, han triomfat. Perquè l'art no pot afirmar amb prou feines res, aquesta és la seva virtut i aquesta és la seva penitència. L'art habita el lloc de la incertesa, de l'absència de certeses. La fragilitat de la veritat és l'aliment de l'art i en ella, o, millor dit, d'ella, viu l'art. Els artistes no expliquen la veritat, cada vegada menys. Els artistes remuguen la incertesa i expliquen modestes històries al voltant d'ella. Això és el que fem, Ro Caminal, Àlvar Calvet, Rubén Perdomo, Jordi Martí Font, Alexandra Garcia, Vicky Benítez, Nikolai Vetoshkin, Alberto Barandiaran, Oier Gil, Peio Izcue i Fermín Díez de Ulzurrun en aquesta proposta artística. Explicar unes honestes històries sobre el món que ens ha tocat viure. Aquest món on hem pogut veure la por amagada als ulls que miren per sobre de les mascaretes o a les mans que sobresurten dels ampits dels blocs d'habitatges, emetent maldestres aplaudiments al buit.

Van dir els romàntics que l'art consisteix en convertir la por en plaer. Ja no li demanem tant. En realitat, li demanem ja molt poc a gairebé res. Ens conformaríem amb entreveure que hi ha altres mirades diferents a la nostra, que hi ha una altra forma de veure el món. Amb intuir lleument, gairebé sense arribar a apreciar-lo, que un altre món és possible.

Peio Basail Izcue