La Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona presta un servei públic d’assistència tècnica de conservació i restauració sobre els béns culturals patrimonials singulars, essencials per al coneixement dels costums, les tradicions, l’art o la història dels municipis de la demarcació de Tarragona. Contribueix, d’aquesta manera, a la seva preservació, tant física com conceptual, a fi que les generacions actuals i futures en puguin gaudir.
Els ens locals poden sol·licitar des d’aquesta pàgina l’assistència tècnica dels serveis: estudis tècnics, conservació preventiva i conservació curativa.
Què fem a la unitat de Conservació i Restauració?
Estudis tècnics
Elaboració d’estudis per conèixer i diagnosticar l’estat de conservació dels béns culturals i establir un procediment d’intervenció.
Els estudis inclouen:
- Descripció de les característiques de l’obra.
- Cerca de documentació històrica, artística i iconogràfica.
- Realització de tècniques científiques d’examen amb instrumental especialitzat.
- Identificació dels materials i les tècniques.
- Definició del comportament dels materials.
- Determinació dels orígens, les causes i els indicadors de les alteracions.
- Valoració de l’estat de conservació.
- Elaboració d’una proposta d’actuació.
Treballs especialitzats:
- Exàmens globals: Són mètodes no destructius realitzats amb mitjans de naturalesa física, dins del camp visible i no visible, que possibiliten l’estudi directe de l’obra sense alterar-la ni modificar-la.
- Anàlisis científiques: es realitzen a partir de micromostres preses de l’obra per conèixer-ne l’estructura i la composició. Aquestes anàlisis comporten la destrucció o la manipulació de la mostra.
- Mesures puntuals: serveixen per comprovar i valorar les característiques dels materials i el seu estat de conservació.
Conservació preventiva
Evitar la degradació. Mesures i accions indirectes que es realitzen sobre l'entorn del bé sense interferir amb els materials.
Emmagatzematge: es guarden correctament els béns culturals tenint en compte els materials compositius:
• Organització i optimització de l’espai de les sales de reserva.
• Elaboració de caixes i suports per a l’emmagatzematge.
Condicions ambientals: es realitza un control ambiental dels espais on es troben els béns culturals:
- Mesura i detecció de la presència dels agents de deteriorament: radiacions lumíniques, temperatura, humitat relativa, contaminants, insectes, etc.
- Assessorament de mesures correctores
Registre: es faciliten les eines per registrar, documentar i inventariar les obres que formen part de les col·leccions.
Exposicions: es dona suport tècnic en muntatges expositius permanents o temporals:
- Control dels materials expositius (vitrines, suports).
- Control de les condicions ambientals de dins i fora de les vitrines.
- Elaboració de suports expositius segons la tipologia de les obres.
Conservació i restauració
La intervenció de conservació i restauració inclou dos tipus de tractaments: la conservació curativa i la restauració.
Conservació curativa. Aturar el deteriorament
Es realitzen accions directes necessàries i prioritàries sobre el bé quan es troba en un estat molt fràgil. Exemples: desinsectació, desinfecció, dessalinització de ceràmiques, desacidificació del paper, deshidratació de materials humits, estabilització de metalls amb corrosió, hidratació de pells, consolidació de pintures, fustes, mur, paper, etc.
Restauració. Facilitar l'apreciació i la comprensió
Es realitzen accions directes sobre el bé quan ha perdut una part del seu significat o la seva funció. Exemples: neteja de brutícia, eliminació de vernís, unió d’elements d’una escultura o ceràmica trencada, reconstrucció volumètrica i reintegració cromàtica de parts perdudes, etc.
Difusió i socialització
Les actuacions realitzades als béns culturals conclouen quan els coneixements derivats dels treballs duts a terme es divulguen i es transfereixen a la societat.
Des de la unitat es generen publicacions per apropar el coneixement del patrimoni cultural i la seva conservació a la ciutadania. Igualment, de cada peça on s'hi realitza una intervenció es realitza un opuscle informatiu que serveixen per constatar les tasques realitzades.
Jornades Europees de Patrimoni
Inervencions singulars
Llibre d'albarans de Tortosa
Llibre d’albarans de Tortosa: llibre renaixentista manuscrit amb tintes ferrogàl·liques sobre paper. Coberta de pergamí decorada amb llaceries segons la tradició hispanoàrab (1593-1605). L’exemplar pertany a la col·lecció històrica de llibres seriats municipals, concretament a la sèrie dels llibres d’albarans, en què els escrivans públics anotaven els cobraments que es feien a la ciutat de Tortosa.
Creu de terme de Conesa
Creu de terme de Conesa: creu de pedra tallada de 8 metres d’alçària, datada cap al 1400. Està situada a l’entrada del Portal Reial de Conesa, un petit poble medieval al nord de la Conca de Barberà emmurallat des del segle xiv. Les creus de terme delimitaven els límits de les poblacions i sempre se situaven al costat d’un camí, per tal de donar la benvinguda als transeünts o acomiadar-los.
Retaule de les santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa
Retaule de les santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa: retaule de fusta tallada, daurada i policromada de finals del segle xvii. El retaule està dedicat a les copatrones de la ciutat. És d’estil classicista i el més antic dels set retaules que exemplifiquen tot el període barroc de la seu tortosina i que formen un conjunt únic al territori ebrenc conservat durant més de tres-cents anys.
Mort de Sr. Bernat Puigvert de Miquel Fluixench, pintura del MAMT
Mort del Sr. Bernat Puigvert de Miquel Fluixench: Miquel Fluixench i Trill és un pintor de prestigi que pertany a l’escola pictòrica romàntica catalana. L’obra il·lustra un episodi del segon volum de la novel·la romàntica El templario y la villana, de Juan Cortada, escrita el 1840. Es tracta d’una pintura de gran qualitat artística, amb una tècnica molt acurada i minuciosa, que es manifesta en els detalls, una pinzellada molt precisa i una gran riquesa cromàtica.
El gegantó Lladrefabes de Valls
El gegantó Lladrefabes de Valls: és una figura peculiar de la família dels gegants vallencs que ha esdevingut l’autèntica icona dels Gegants de la Ciutat. És una peça única dins del patrimoni etnològic català, atesa la seva antiguitat i les seves singularitats, com el tret distintiu del color negre de la pell. L’actuació principal va consistir en l’estudi dels materials de l’obra.
Espectroheliògraf d’Evershed
l’anomenat telescopi Evershed és un dels aparells científics històrics de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes), un institut de recerca fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per estudiar les relacions Sol-Terra. Des dels seus inicis es va dotar d’una secció solar per a l’observació diària del sol. El telescopi va estar en funcionament durant més de trenta anys (1905-1937) i ha format part del desenvolupament de l’astronomia i de la història de la ciència i la tècnica del nostre país.
Calze de l’abat Forés
Calze de l’abat Forés (1545-1550): calze originari del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. S’anomena de l’abat Forés perquè té el seu escut gravat a la base. La riquesa decorativa de la peça és un compendi de tècniques d’orfebreria i d’elements iconogràfics propis de l’època renaixentista.
